La solució seria, perquè ho entengués tothom, que féssim una candidatura unitària o no, formada per tècnics en la desconnexió, especialistes en cadascuna de les matèries que caldrà negociar amb Espanya. Però sembla que aquesta no és l'orientació de la majoria de les nostres forces polítiques, vist els possibles candidats que s'albiren.

De primer, cal dir que la llista unitària amb els noms exposats a la premsa d'aquests dies és impossible"

Per part de CDC, o el nom que tingui finalment aquesta candidatura, hi ha en primer lloc Francesc Homs, màxim responsable dels errors fonamentals comesos en el darrer any que van endarrerir tot el procés més de vuit mesos. Evidentment a Convergència aquest nom serà acceptat, i com diuen molts dels seus alts dirigents, "no sabeu el pes que ens traurem de sobre enviant a Madrid el 'Rasputin' Homs". Mai una elecció serà tan unànime. Tot i que altres militants de CDC amb sarcasme el proposen com a delegat de la Generalitat a Nova Zelanda...

Per part d'ERC plantegen posar de cap de llista l'incombustible i patriota Joan Tardà, que té el mèrit que, després de dotze anys a Madrid, no s'ha infectat del virus "Madrid", dels copets a l'esquena, de les alegries i compensacions de la Villa y Corte i dels negocis tancats des de la llotja del Bernabeu. Serà divertit –qui ho havia de dir!— que la representació catalana sigui Homs i Tardà.

Josep Benet deia que tots els polítics catalans haurien d'anar quatre anys a Madrid al Congrés dels Diputats o al Senat per conèixer la "fera" i vacunar-se'n, però que si aguantaven vuit anys ja començarien a entrar a la zona de perill per a la seva identitat amb risc de perdre els orígens. I que quan es continuava dotze, setze o vint anys, ja eres irrecuperable. L'aparell de l'Estat sap com engalipar-te i fins i tot dóna normalitat al subconscient de molts dels polítics que continuen tan de temps que els fa acceptar l'imaginari espanyol i afebleix la determinació i els continguts de les persones que passen per aquest procés. No posarem exemples des del Col·lectiu, però tothom els té en ment. I no són ni un, ni dos, ni deu, sinó molts. I el complex amb l'Estat fa els seus efectes i produeix la manca de sentit d'estat català, que és present en molts dels polítics que han perllongat massa temps la seva estada a Madrid.

Caldrà que CDC es repensi qui encapçala la llista de Madrid i qui és l'equip que anirà a presentar batalla amb l'Estat en els propers mesos. No ens podem equivocar. I ERC cal que reforci la noble i ferma candidatura de Joan Tardà amb un equip de negociació potent, seriós i informat.

No parlarem de l'exministra de Defensa, Carme Chacón, ni de l'actual ministre de l'Interior, Fernández Díaz. Quina casualitat! La que va dirigir les forces de Terra, Mar i Aire i el pervers actual ministre Fernández Díaz, que dirigeix, molt a pesar de la Guardia Civil i de la Policía Nacional, aquestes forces.

Es pot entendre, doncs, que aquest 20-D els dos milions de sobiranistes convençuts del país tindran problemes per anar a votar, per saber què voten i a qui volten. I sort que els votants de   CDC podran quedar-se a casa, si volen, si cal anar a votar una llista encapçalada per un personatge com Homs. Caldria prendre mesures per evitar aquesta pèrdua de vots.