Des del col·lectiu Joan Crexell no hem donat mai suport incondicional a cap dirigent polític, però actualment ens trobem en una cruïlla històrica en la qual, ens agradi o no, el President Mas es troba al front i sent el responsable d'aquest procés de transició nacional.
I a pesar dels dubtes d'uns i altres, avui Mas s'ha mantingut --i es manté-- ferm, i això mereix que actuem tots unitàriament defensant les nostres institucions i el President, que és la màxima autoritat, per sobre de les opcions polítiques de cadascú.
El 9N no és allò que molts hauriém volgut però la incapacitat de diàleg, de visió de futur, i l'enrrocament de l'Estat han convertit la jornada en un símbol pel poble català. Un símbol de llibertat i dignitat nacional així com també un símbol de la voluntat del poble de dir prou a aquesta situació a que ens ha portat un Estat que ens degrada econòmicament i financera, i que provoca que hàgim de retallar el nostre estat del benestar que realment sí que ens podem permetre.
Per això el dia 9N també votarem i participarem per tal de dir que volem construïr un Estat que sigui nou --com tantes vegades hem dit-- lluny de totes les xacres i les incompetències que ens han portat a degradar una societat de primera com és la catalana.
No s'ha de traspassar la responsabilitat del 9N a la societat civil ni tampoc al Pacte Nacional pel Dret a Decidir"
La societat civil ha fet molt. Ha empès la nostra classe política i les institucions, els hi ha donat escalf i suport: la societat ha fet molt més del que mai ningú no hauria imaginat ni somiat... Però avui són les nostres institucions les que se l'han de jugar i les que han de donar la cara perquè el poble català ja ha fet la seva feina. Ara li toca el torn a les institucions catalanes.
Per això des del nostre col·lectiu Joan Crexell no creiem que s'hagi de traspassar la responsabilitat del 9N a la societat civil i les seves entitats, ni tampoc al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Ara toca, si és que anem de debò, que sigui la institució la que vagi davant del procés, i tota la resta al darrere, fent pinya. No és hora de partidismes ni de càlculs electorals de futur. Però tampoc és hora que les institucions s'amaguin.
Que ningú no tingui por: avui el país està més sensibilitzat que mai i si l'Estat, les seves institucions i les seves clavegueres, intenten tocar el nostre President o la institució de la Generalitat, potser seria la darrera cosa que farien. Després d'això vindria un divorci radical sense negociació perquè la gent, la bona gent mobilitzada amb esperit democràtic, il·lusionat i pacífic, diria prou.
