Des del col·lectiu Joan Crexell hem defensat, durant anys, postulats propers a CDC i ERC. No som sospitosos, doncs, d'anar a la contra de Mas i Junqueras. Ara, però, hem de ser conscients que després de l'implosió de milions de persones al carrer el passat 11 de setembre, no ens podem permetre dubtes i frivolitats d'enfrontaments, per lleus que siguin, entre els nostres dirigents.
Per això, ara és el moment de cridar a l'ordre i dir PROU. Perquè les tensions polítiques signifiquen no haver escoltat el clam del passat Onze de Setembre.
Vénen moments difícils en què les forces polítiques pel dret a decidir s'hi jugaràn fins i tot la seva pròpia existència com a força política. Hi ha sectors molt importants de CDC i ERC que ho tenen clar: no és l'hora del partidisme ni de les sigles ni dels interessos dels càrrecs remunerats, ni tampoc dels lobbies polítics ni dels interessos nacionals o locals.
És el moment històric, possiblement irrepetible en generacions, en el qual Catalunya --una part de la nació catalana-- pot assolir la seva plenitud nacional i deixar de ser súbdita d'un Estat que la vol assimilar. I també Catalunya pot deixar de ser súbdita d'una nació, la castellano-espanyola, que no admet més nació que la seva pròpia.
Els catalans estan cansats de ser súbdits, de demanar permís fins i tot per respirar, de que se'ns tuteli l'educació, els mitjans de comunicació, les relacions internacionals, la Policia... i que no se'ns permeti desenvolupar el nostre sistema financer i econòmic propi. Avui ja no és moment de nous sistemes de finançament, del peix al cove, de terceres vies, de pactes, de cessions de tributs...
No hem de tolerar en aquesta hora històrica desavinences de curta volada d'uns i altres"
Aquesta és la història del passat, la de la subordinació. Ara hem entrat, amb el suport masiu de les noves generacions, en el nou horitzó: el de la dignitat nacional, el d'ésser nosaltres mateixos. I això és el que han d'entendre els dirigents polítics si no volen que el tsunami generat els darrers anys pel sobiranisme no els hi passi per sobre.
També caldrà que els 2 milions de persones que es van mobilitzar --i tots els que es van quedar a casa però que creuen en el projecte sobiranista-- entengin que darrere de Mas i Junqueras i dels dirigents de les altres forces polítiques que defensen el dret a decidir, hi han de ser tots els ciutadans que creguin en el projecte. Perquè no serà fàcil. Perquè hi haurà moltes pedres al camí.
Caldrà mantenir-nos ferms per a enfrontar-nos tots plegats a allò que vindrà. I per això, no hem de tolerar, en aquesta hora històrica, desavinences de curta volada d'uns i altres, perquè poden posar en perill la gran onada d'emprenyats que hi ha al país, una onada que ha sigut superada per una altra de més forta i gran: la d'aquells qui tenen la gran il·lusió de construir un Estat nou de debò. I juntes, ambdues onades són imparables.
