En més d'una ocasió hem comentat que la internacionalització de la nostra cultura, a Europa i al món, és cabdal per poder ser i per poder aportar la mirada catalana al món, i contribuir a l'enriquiment cultural. s un procés que, en el nostre cas, ha de passar molts filtres i superar forces pressions.
En aquest sentit Zygmunt Bauman, sociòleg que actualment té un cert predicament, ha creat el concepte de "modernitat líquida" segons el qual la cultura i les societats corren el risc de lliscar cap a una condició líquida, de levitat, on les coses pateixen un continu canvi de forma quan se les sotmet a una tensió. En el nostre cas, en el cas de la nostra cultura, la contraposició a aquesta situació seria un procés de construcció permanent, sostenible i amb prou gruix com per crear una trama social i cultural sòlida. I de vegades, sovint, notícies i detalls ens indiquen que ens en sortim.
Així per exemple, aquests dies en motiu de la 66a mostra de cinema internacional de Venècia el director Pere Portabella és membre del jurat de la secció Orizzonti de la mostra, que premia les noves tendències en el llenguatge fílmic. Només fa unes setmanes Isabel Coixet va presentar a Cannes "Mapa dels sons de Tòquio", el seu darrer film que compta amb Sergi López com a un dels actors protagonistes. Són exemples que marquen una tendència que té les seves ramificacions en d'altres camps culturals. Hem de tenir present que la nostra dinàmica cultural requereix, en mesures força similars, disposar dels recursos materials, disposar de capacitat i talent creatiu, imaginació i també estar mentalment preparats i centrats.
Aquesta reflexió és especialment oportuna quan ens trobem a pocs dies de la celebració de l'11 de Setembre. Enguany torna a ser present el debat a propòsit d'una hipotètica retallada del ja de per si "ribotat" estatut català. s una situació de rumors i filtracions, amb les seves corresponents declaracions i contradeclaracions, que deixant de banda del fet que puguin semblar marxista, en el sentit de Grouxo Marx, ha generat un important debat al voltant de l'estratègia unitària i de fons a seguir en aspectes tan centrals com ara el de la llengua. s un debat tan important com polèmic. Demana molta fermesa, superar acomplexaments com el que tenen molts partits i diputats catalans al Congrés de diputats espanyol, i, sobretot, estar mentalment preparats i centrats.
