En més d'una ocasió hem analitzat la importància de la diplomàcia cultural i de com està esdevenint una peça clau en la relacions entre estats i nacions per tal d'afavorir interessos i estratègies de tota mena. A Catalunya això es fa i s'intenta realitzar de diverses formes.

A banda de les valuoses i importants iniciatives que s'impulsen des de la societat civil (Casals Catalans, Associacions d'Amics a la UNESCO, Unescocat..), des de l'àmbit institucional es compta amb diferents instruments. Al marge de la feina de l'Institut Ramon Llull, de les delegacions del govern a l'exterior, hi ha un organisme que potser no acaba de ser prou conegut. s el consorci públic Patronat Catalunya Món, que en certa manera vindria a ser una reconversió parcial del que va ser el Patronat Català Pro Europa.

Amb l'aprovació del nou Estatut d'autonomia es va introduir una distinció entre la Unió Europea i l'acció exterior. Entre d'altres efectes això va comportar que la Secretaria per la Unió Europea, dirigida per Anna Terrón, assumís el pes de la relació amb la Unió Europea, assumint una part important dels recursos d'un Patronat Català Pro Europa. El resultat del procés va ser la creació el 2007 del Patronat Catalunya Món, que té per objectiu "promoure la internacionalització de la societat catalana i la seva presència a les institucions d'àmbit internacional", amb una orientació estrictament tècnica- comercial. Potser és un plantejament vàlid, però no és pot ser ingenu. No podem oblidar que des del moment que es planteja projectar i connectar Catalunya al món directament, sense delegar-ho al "Ministerio" corresponent, és perquè hi ha una necessitat no resolta i una voluntat clara d'interlocució directa. Es tracta de processos lents, que requereixen feina constant i de fons, on sovint els resultats no es visualitzen massa.

En aquest sentit, aquest cap de setmana El Punt diari ha publicat un reportatge molt interessant, on s'entrevisten a una vintena de corresponsals de premsa establerts a Catalunya. Són corresponsals com ells, juntament amb els que hi ha destinats a Madrid, els qui projecten una imatge de Catalunya als seus respectius països. s una imatge sovint farcida de tòpics i que en alguna ocasió segueix els esquemes plantejats per la Brunete mediàtica. Les opinions expressades per alguns corresponsals poden no agradar, sobretot quan fan referència a la nostra llengua i a la nostra personalitat cultural, però són també un mirall: denoten les dificultats reals que tenim per articular de manera efectiva un missatge clar de Catalunya al món, i fins i tot a casa nostra mateix. Potser els mesos estivals ens poden ajudar a reflexionar-hi.