Aquesta setmana tindrà lloc a Barcelona la trobada del Fòrum Europeu d'Indústries Culturals. Aquesta reunió serà el punt de trobada i de diàleg del sector cultural europeu, i tindrà lloc en el marc de la presidència espanyola de la Unió Europea.
Durant la reunió la Comissió Europea presentarà les línies estratègiques del Llibre Verd sobre les indústries culturals i creatives i els professionals i les empreses del sector debatran sobre els reptes de futur que té plantejats el sector. A efectes pràctics, la idea de fons és, en argot comunitari "ajudar a construir l'agenda europea a l'entorn de la competitivitat i la creativitat, per potenciar els professionals i les empreses de la cultura com a catalitzadors de riquesa, i per reforçar la percepció social sobre el paper de la creació, la producció i el patrimoni cultural com a motors de la societat contemporània."
s a dir, intentar combinar i conjuminar la creació cultural amb el mercantilisme cultural o, potser dit amb més refinament, desenvolupar un model de negoci que produeixi beneficis que reverteixin en la creació cultural i que possibilitin una projecció cultural que pugui fer-se el seu lloc a nivell internacional. Aquest és un dels reptes, dels grans reptes que té Europa i les cultures que la integren. s evident que hi ha cultures que, tot i comptar amb el recolzament i la potència de tota la maquinària d'un estat al darrere, tenen certs problemes per desenvolupar una indústria cultural propi que tingui incidència en el mercat interior i, a la vegada, tingui projecció internacional.
Potser el cas més paradigmàtic és el francès, amb la seva política de "l'excepció cultural" que permet fer una discriminació positiva de la llengua i de la producció cultural francesa, establint quotes de presència. Si cultures amb un estat al darrera tenen les dificultats que tenen, les dificultats del cas català no són pas menors: instruments i recursos limitats, i actituds hostils cada cop que fa passes endavant per situar-se en un pla d'igualtat amb les cultures del nostre entorn. Potser per això hem de fer ús de l'enginy i la innovació per no perdre terreny i anar avançant cap a la nostra internacionalització.
Un exemple d'això és el projecte Catalandrama, impulsat i gestionat per la Sala Beckett amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull. L'objectiu és promoure la dramatúrgia catalana a nivell internacional i fer possible que els textos d'autors catalans siguin representats en teatres d'arreu del món. A través del web es pot accedir de manera gratuïta a aquestes traduccions i a informació actualitzada sobre els autors, els textos i les posades en escena internacionals. Actualment hi ha una base de dades de 251 traduccions a 12 idiomes diferents a partir d'obres escrites per 34 autors. s un exemple més de com hem de seguir actuant. Trobades com la que tindrà lloc aquesta setmana a Barcelona ens permetrà veure el com podem fer les coses, però de moment haurem de fer l'esforç estratègic d'adaptar-ho a la nostra situació de cultura sense estat.
