Que Catalunya està estructuralment més preparada per donar resposta a la crisi econòmica internacional, és una evidència. Un model productiu sòlid i una estructura empresarial potent amb vocació exportadora i un nivell formatiu elevat són alguns dels factors que expliquen la diferència catalana -Euskadi és un altre exemple-. Però, per què Catalunya no avança al ritme que hauria de fer-ho? Li falta un factor molt important, que sí que té Euskadi, el control de la caixa pública. El nostre país perd cada any 22.000 milions d'euros a compte de l'anomenada solidaritat interterritorial espanyola. Però si recuperés aquests diners, essent un estat, podria invertir-los en la millora ràpida del benestar dels catalans, oferint una sortida molt més ràpida a la crisi.

En aquest context, el Cercle Català de Negocis (CCN), associació empresarial que aglutina empresaris i professionals a favor de la independència, ha elaborat un document, Rendes immediates de la independència, en què proposa què podran fer els catalans amb els diners recaptats per la Generalitat que no vagin a Madrid si Catalunya és un estat, és a dir, què fer amb els diners recuperats de l'espoli. El dèficit fiscal del 2008 va ser del 10.2%, que equival a 22.000 milions d'euros.

El CCN proposa invertir aquests diners en 5 partides diferents: Un 12% (2.700 m.€) es destinarien a la contribució a la UE, ambaixades i el que el CCN anomena, el "Roc a la faixa", que seria una partida per a contrarestar el possible boicot als productes catalans. Un altre 12% es destinaria a noves infraestructures: per a la millora de l'economia i l'atracció de nous inversors cal millorar les infraestructures, ports, aeroports, trens, carreteres, escoles universitats, centres d'investigació, etc... Un 36% es destinaria a la reducció d'impostos: "aquesta despesa és indispensable per a la creació de riquesa, els empresaris han de poder reinvertir en les seves empreses i poder atraure inversió estrangera i per això cal baixar l'impost de societats fins al 20%", s'argumenta en la proposta. Una altra reducció seria la de l'IRPF en tots els seus trams, del 24% al 15%, del 28% al 20%, del 37% al 28% i del 43% al 35% garantint un augment dels salaris i així incentivar el consum. Un altre 10% es destinarà a polítiques socials, més salut, més educació, més beques, més ajudes per la dependència, més llars de jubilats, etc.. I el 30% restant el CCN proposa destinar-lo a les pensions, incloent un augment del 10% de totes les pensions, crear un Fons Català de Reserva de Pensions i la reducció en la cotització de la Seguretat Social de fins al 10%.

Amb tot, el CCN deixa clar que seran els partits polítics escollits pels ciutadans els encarregats de redistribuir els diners de la manera que més els convingui en relació amb la seva ideologia.