Més atur, més dèficit públic i el rècord europeu d'anar a la cua de la recuperació econòmica. Des que va esclatar la gran crisi financera, i després econòmica, l'estiu del 2007, que l'Estat espanyol sembla haver fet mans i mànigues perquè a Europa, efectivament, se'l consideri una espècie a banda. Amb més d'un any de retard, el duet Solbes-Zapatero reconeixien l'existència d'una crisi en el seu territori, mentre que alemanys, anglesos i francesos ja feia temps que lideraven la resposta europea a la crisi. Les xifres màgiques d'aturats, dèficit públic i decreixement del PIB s'han anat superant amb escreix, amb la mateixa celeritat amb què els ministres competents asseguraven que mai no s'arribaria a aquestes xifres perquè l'Estat tenia la crisi lligada en curt.
Aquest dimecres es compleix un any del relleu en el ministeri d'Economia. Elena Salgado, aleshores ministra d'Administracions Públiques, es quedava amb la cartera de Pedro Solbes. Amb Solbes va marxar la seva mà dreta, l'aleshores secretari d'Estat d'Economia, David Vegara, que va ser substituït per José Manuel Campa, mentre que Carlos Ocaña va seguir al capdavant d'Hisenda. Heus aquí un gran error.
En plena crisi, aquest canvi de cromos va suposar un empitjorament de les polítiques econòmiques de l'Estat. Amb un Zapatero totalment fora de joc en matèria econòmica -un dels seus ex ministres va dir que ZP havia rebut un curs d'economia d'una setmana-, i una ministra amb bona voluntat però mancada d'un cos teòric prou sòlid com per afrontar una crisi, coneixements que sí que tenia Solbes, la perspectiva de fracàs semblava evident. I així ha estat. La ministra ha intentat aplicar mesures de tota mena per intentar remuntar una situació complexa, capejant les estocades del PP i nedant contracorrent respecte a la UE. No se'n surt. I tem que tancarà legislatura amb unes xifres negres sobre la taula que podrien aplanar, i molt, el camí de retorn del PP al govern espanyol.
Un dels seus objectius va ser impulsar el diàleg social, però un any després sindicats i patronal encara segueixen amb les negociacions, que han travessat en els últims mesos moments molt controvertits. El model de finançament autonòmic tampoc no és un punt estrella de la ministra, i la Llei d'Economia Sostenible, que no es preveu que quedi aprovada per les Corts fins a l'estiu, no té traces de servir per a massa. En canvi, Salgado no ha dubtat a dur a terme una mesura molt polèmica, la pujada de l'IVA, que entrarà en vigor a partir de juliol i que segons molts analistes perjudicarà el consum i endarrerirà la recuperació econòmica.
I de les relacions econòmiques de l'Estat amb Catalunya, com si no existissin. Un model de finançament dissenyat per semblar una cosa i ser-ne una altra ja queda bé de cara a la galeria. I amb una mica de sort, quan es comencin a veure els resultats, és a dir, els diners que teòricament havien d'arribar i no arriben, ni Salgado serà ministra ni potser ningú del PSOE haurà de donar explicacions.
