Catalunya és l'únic animal, polític, és clar, que ensopega cinc vegades amb la mateixa pedra. I dimecres vinent les nafres al cap podrien ser sis. El PSC ven que si el 15 de juliol no s'ha tancat el finançament no s'acaba el món, que
no passa res si es fa unes setmanes després.
Però que podem estar tranquils, perquè a parer del president de la Generalitat, serà el "millor finançament de la història de Catalunya". Una història, que sigui dit de passada, ha estat marcada per l'espoli fiscal permanent que ha arrossegat l'economia del país a perdre competitivitat any rere any.
Però el dia 15 de juliol és un dia important per a la dignitat del país, encara que al PSC -amb lloables excepcions com la del conseller Antoni Castells i d'altres- no li ho sembli.
Una sisena bufa al compliment de la legalitat vigent, l'Estatut, posa en evidència que Catalunya no se'n surt ni amb una màxima que a Madrid tenen molt clara, el compliment de la llei. El Tribunal Constitucional, a més de l'Estatut recorregut pel PP, té apilats des del 2004, quan Zapatero va arribar al poder, una vintena de recursos d'inconstitucionalitat contra normativa catalana que ha presentat el mateix Estat. Madrid jutja i Catalunya obeeix? Doncs el dia 15 de juliol ha de marcar un abans i un després, i el PSC hauria de ser conseqüent amb la tesi federalista que professa, o professava almenys en temps del maragallisme. I si no, que ho digui, i així els qui no volen un mal acord per a Catalunya en matèria de finançament, i que volen que es compleixi estrictament una llei orgànica de l'Estat com és l'Estatut, quedaran més informats.
Tornant a les xifres del finançament. Tot indica que no es complirà el criteri d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya seguirà pagant molt més del que rebrà. També tenim indicis que la xifra addicional no superarà els 2.000 milions en un cas excepcionalment bo. Però aquests 2.000 milions que podria oferir l'executiu de Zapatero, que per cert, no cobreixen els més de 3.000 milions que la Generalitat ha deixat de recaptar per la caiguda de l'impost de successions i transmissions patrimonials, serviran al PSC per justificar que ells han aconseguit deu vegades més diners que CiU amb el pacte del Majèstic. Cert, però d'aleshores ençà la població de Catalunya ha crescut exponencialment i l'Estat ha transferit competències que necessiten finançar-se. Per tant, si fem números de seguida veurem que no és una ganga, sinó una enganyifa. Comptem el que perdem per la cistella d'impostos, l'espoli fiscal arriba al 10% del PIB.
Queden vuit dies per saber si el 15 de juliol del 2009 serà com el 9 d'agost del 2008, el 17 de novembre del 2008, el 31 de desembre del 2008, l'1 de març del 2009 i el 21 de maig del 2009. Aquests dies, a Madrid es van fer un tip de riure.
