Tres anys després que acadèmics, societat civil, empresaris i alguns polítics s'apleguessin en el primer acte reivindicatiu unitari per reclamar la descentralització de l'aeroport del Prat, a l'IESE l'any 2007, l'Estat ha fet un pas. Però un pas enverinat que pot fer caminar enrere la infraestructura més important del país. El govern de Zapatero ha aprovat la privatització parcial d'Aena, l'ens gestor depenent del Ministeri de Foment, que obrirà el 49% del seu capital al sector privat. La reforma es completarà amb el concurs per a la gestió dels dos principals aeroports de la xarxa d'Aena: Barcelona-El Prat i Madrid-Barajas.
La reforma, però, pot suposar el tancament definitiu d'una reivindicació que no té res a veure amb aquesta falsa privatització, en la qual la Generalitat no tindrà poder de decisió en cap àmbit interessant. "Les comunitats autònomes participaran d'aquest disseny; avui donem el primer pas", assegurava la ministra Elena Salgado, que remarcava que la Generalitat podrà participar en la presa de decisions en qüestions "urbanístiques, de mobilitat i en els comitès de coordinació entre aeroports". Però no en aspectes estratègics com l'assignació d'slots, és a dir, els permisos d'aterratge i enlairament, o la fixació de taxes, que seguiran depenent de l'Estat.
Ras i curt, AENA segueix mantenint el control estratègic del Prat perquè només es privatitzen els serveis, entre els quals, l'ajudicació de les botigues, bars i restaurants, etc. Catalunya, potser, podrà decidir quina empresa fa els entrepans.
L'Estat es reserva el control de les decisions que es prenguin en temes com l'adjudicació d'slots, l'estipulació de tarifes o la política d'inversions de la infraestructura. El Prat i també Barajas es gestionaran a través de concessions, una decisió que permet que aquesta forma de cessió de drets d'explotació pugui incloure qualsevol cosa que decideixi l'executiu espanyol. Zapatero ofega així les possibilitats que el Prat pugui enlairar-se algun dia com a aeroport intercontinental capaç de competir amb altres infraestructures europees. I de nou, Zapatero confirma el tòpic, o la realitat, que "Espanya és diferent".
