Molts ja han cantat victòria. L'acord està fet i el Govern de Catalunya ha donat el sí, vull a la darrera proposta de l'executiu de Zapatero per modificar la Lofca. Ara es ratificarà l'acord multilateral en el consell de política fiscal i financera de dimecres, amb la presència de les comunitats de règim comú. La ministra d'Economia, Elena Salgado, no ha volgut fer públiques
les xifres de cada comunitat autònoma, tampoc les de Catalunya, si bé ERC ja ha calculat que Catalunya rebria 3.855 milions addicionals d'aquí a quatre anys, i que aquest 2009 la xifra de recursos addicionals respecte al model anterior ascendirà a 2.500.
Però precisament, el fet de no conèixer les xifres impedeix donar per fet que es complirà el punt més essencial de l'Estatut, el principi d'ordinalitat, que ha de garantir que Catalunya no perdrà posicions en el rànquing de l'Estat pel que fa a finançament disponible per habitant. I tot i que es doni per fet que el 2012 Catalunya se situarà cinc punts per sobre de la mitjana amb un índex del 105%, no vol dir pas que segur que es respecti l'ordinalitat. Perquè la llista es fa en relació a la resta de comunitats, i si no sabem quants diners rebran els altres, difícilment avui es pot assegurar que es complirà l'ordinalitat.
Si altres comunitats incrementen els seus ingressos força, també mantindran la seva posició, i per tant, no perdran força. Ara bé, és cert que molt possiblement Catalunya no incrementarà el seu dèficit fiscal amb aquest model, que ara se situa en el 10% del seu PIB, però tampoc no queda clar que aquest s'hagi de reduir substancialment. Així doncs, i com han recordat infinitat de vegades els experts catalans, la xifra no és el més important, sinó el model, i si aquest realment dóna garanties que es complirà el principi d'ordinalitat. El que ja és segur és que la bilateralitat Estat-Generalitat ha estat inexistent.
I hi ha un segon aspecte que crea dubtes respecte a l'ordinalitat. Els recursos destinats als serveis fonamentals com la sanitat, l'educació i els serveis socials es distribuiran en el nou model en funció de la variable de la població ponderada per dispersió, envelliment, insularitat, superfície, persones en edat escolar i densitat, totes elles variables que no afavoreixen pas Catalunya, perquè no tenen en compte, com preveia l'Estatut, la immigració, el risc d'exclusió i els costos diferencials de població -el nivell de vida és més elevat-, de manera que és més que probable que el finançament per càpita en serveis públics fonamentals a Catalunya es mantingui per sota de la mitjana espanyola.
Així doncs, el més prudent seria esperar a què l'Estat concreti sobre paper les xifres exactes de Catalunya i de la resta de territoris, per poder calcular aleshores si, efectivament, el nou model de finançament compleix l'Estatut.
