Per la seva pròpia naturalesa, els grans empresaris són i seran un dels estrats socials més reticents a la independència de Catalunya. Tot i la notícia amb què obre aquest dilluns l'Avui sobre que l'Estat espanyol deixarà de ser el principal mercat de Catalunya el 2015, els lligams que mantenen moltes empreses amb Espanya i el seu pànic a que hi hagi cap canvi dràstic que trenqui amb l'statu quo actual situa aquest grup com el menys avesat a fer el pas. Fins i tot, alguns s'hi oposaran i atrinxeraran fins al final.
Però tot i així, entre aquest sector s'ha accentuat darrerament el debat sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, i més arran de la manifestació del passat 10 de juliol. No hi ha una marea independentista entre l'empresariat, evidentment, però aquest món no és aliè al que passa a la societat catalana.
Jordi Pujol, per exemple, hauria convocat a un dinar a Joan Rosell, president de la patronal Foment de Treball, Salvador Alemany, president del Cercle d'Economia i d'Abertis, Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i Sebastià Salvadó, president del RACC, per plantejar als quatre que "havia arribat el moment que els empresaris fessin una aposta pel país" i per animar-los a participar a la manifestació del 10 de juliol. Ho explica Manel Pérez a l'interessant article Empresarios divididos, publicat a La Vanguardia el passat diumenge. Els quatre, per cert, van ser presents a la marxa.
Segons explica Pérez, José Montilla també s'hauria reunit, el dia de la sentència del TC, amb diversos empresaris, entre d'ells Isidre Fainé, president de La Caixa. "L'essència" del que van expressar al president de la Generalitat, va ser el de fugir de les manifestacions i tornar al diàleg amb Madrid.
Més debat hi va haver, però, a la seu del Cercle d'Economia. La comissió executiva de l'entitat es va reunir a petició del seu president, Alemany, que va proposar als seus companys adherir-se institucionalment a la manifestació. La proposta va generar dos bàndols en un debat que va tenir moments "molt desagradables", explica Pérez citant les paraules d'un dels assistents. Al final no hi va haver acord.
En tot cas, és evident que l'ebullició de l'independentisme s'està fent sentir i que la sentència del TC ha portat a un escenari en què tots els actors del país s'hauran de postular de manera inequívoca. Tot i l'aversió als canvis, molts empresaris ja s'estan adonant de la rèmora que suposa tenir un espoli fiscal com el català, i estan obrint les portes dels seus negocis al món. I és que, de segur, hi ha vida més enllà d'Espanya.
