La política espanyola, de moment, i per sort, encara és diferent de la catalana. Els nostres polítics, que sapiguem, no gasten 1.000 euros en un cap de setmana per anar de cacera, i de moment, cap partit s'esbatussa i s'autodestrueix amb acusacions de corrupció que mouen molts milions. Potser tants milions com els que necessita Catalunya per mantenir-se amb la respiració artificial, connectada, això sí, a la maquineta de Madrid que va xuclant la sang mitjançant l'espoli fiscal. Els caçadors furtius i la corrupció estan bé per donar pinso a la premsa madrilenya, però més enllà d'alimentar la premsa, són una bona ajuda per al PSOE, que els permet distraure la perdiu -el ministre Bermejo va caçar alguna cosa més que perdius- del finançament. Ara, allò que importa la nació espanyola governada pel PSOE és destapar fins al darrer detall les maniobres peperes i fer caure el màxim nombre d'alcaldes i consellers acusats de tenir la mà massa llarga.
El dia 9 de febrer va fer mig any que el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, trencava el compromís estatutari de tenir a punt una proposta per consensuar un nou finançament autonòmic. I, ara, el govern espanyol està massa enfeinat amb l'escopeta de caça i la dimissió de Bermejo, amb Esperanza Aguirre, Francisco Camps i els seus amics. I tanta feina té que ha hagut de dir que no garanteix que la reforma del finançament es faci durant el 2009. s comprensible, tants informes secrets i dues campanyes electorals desgasten molt i no hi ha dret. El mateix ministre Celestino Corbacho, que és el 50% de la quota catalana ministerial, va advertir que "no s'ha de pensar tant en els propers tres mesos sinó en els propers vint-i-cinc anys", i que és possible que la tramitació s'allargui i no hi hagi temps per completar-la durant l'any 2009. I la culpa del retard també la tindran les comunitats autònomes si segueixen emprenyant amb punyetes del model de finançament. Ja ho diu Corbacho, el procés és llarg. Primer s'ha d'aprovar una ampliació de crèdit, després cedir els tributs que s'acordin a les autonomies i, per últim, reformar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, la LOFCA. Però si es continua retardant l'acord no hi haurà temps per reformar la LOFCA abans de l'estiu. I és clar, arribaran les vacances.
Mentrestant, des de Catalunya, el PSC, en nom del seu primer secretari i president de la Generalitat, José Montilla, es tranquil·litza Zapatero. El president espanyol té el suport incondicional del PSC, i només li demanen a canvi una mica d'amor, "reciprocitat" amb la qüestió del finançament. El conseller Antoni Castells es posa les mans al cap. s molt conscient que hi ha el risc d'acabar donant un sí a un model que no resolgui res. Diverses fonts fa temps que asseguren que el conseller es planteja tornar a la Universitat si les coses van mal dades. Ja es veurà.
