Cada dia que passa, la gran humiliació que prepara Zapatero per a Catalunya pren més cos. Dels suposats ja humiliants 1.400 milions d'euros per a aquest any, passàvem a 1.200 milions i a un pla progressiu que ens xuclaria la sang més lentament però amb més malícia, segons anunciava el conseller Joan Saura. Hores després, el president espanyol el desmentia i deixava en ridícul el govern català en ple. Però no aportava cap xifra per desmentir l'abús que sembla que s'està gestant a Madrid.
Mentrestant, el conseller Antoni Castells anunciava que calia fixar un termini de poques setmanes perquè es tanqués el model, i que si no hi havia acord, valia més deixar-ho estar, perquè la situació ja era massa "degradant". També hores després, des del mateix govern català es desmentia que s'haguessin posat terminis. I per acabar-ho d'amanir, el president José Montilla anunciava que pensava governar en minoria si ERC decideix saltar del vaixell en cas que el finançament de Zapatero no sigui del seu gust i consideri humiliant donar suport a un PSC que difícilment plantarà cara al PSOE. Tot plegat, una nova riota a Madrid perquè els catalans s'esbatussen entre ells.
Ara bé, no tot són males notícies. La Cambra de Comerç de Barcelona s'ha refermat en la seva posició que el nou finançament ha de suposar un guany per a Catalunya de 3.800 milions d'euros, i que si no és així, no es pot acceptar. La Cambra ha recordat en un comunicat que el nou model és "necessari i urgent per corregir el desequilibri financer que s'ha produït a Catalunya com a conseqüència d'un ràpid creixement de la població que no s'ha vist reflectit en els ingressos del sistema de finançament". Per aquest motiu, considera que allargar el procés de negociació o arribar a suspendre'l per manca d'acord tindria "greus conseqüències per a les finances catalanes". En aquest sentit, demana a l'executiu espanyol "voluntat política per tancar el més aviat possible un acord de finançament que compleixi amb l'Estatut".
Després de l'advertiment del ministre Celestino Corbacho, indicant que Catalunya no es desmarcarà del finançament, és a dir, que el PSC farà el que consideri oportú el PSOE, com a mínim queda l'esperança que els agents econòmics del país diguin prou d'una vegada i es plantin. Si el món econòmic i la societat civil mantenen la fermesa que fins ara han demostrat amb la qüestió del finançament, potser el partit majoritari del govern no tindrà valor per acceptar les instruccions de Madrid i menys encara per governar en solitari, en el cas que ERC també es planti, és clar.
