Dues peces clau per a Catalunya: d'una banda, la perdurabilitat d'un sistema financer propi, amb un pes important dins l'estructura econòmica de Catalunya, i de l'altra, la dignitat com a país si es respecta o no l'Estatut aprovat a Madrid ara a mans del TC. La setmana passada es van segellar les dues grans fusions a Catalunya, que redueixen el mapa de caixes de 10 a 6. Les fusions es dibuixen necessàries en un context de crisi mundial, sobretot perquè els mercats financers internacionals ja mai tornaran a ser com abans.

Unint forces el futur és més fàcil, però això sí, cal no perdre les arrels i la funció històrica de les nostres caixes: l'arrelament al territori amb l'obra social i l'accés al crèdit als ciutadans que troben el pas barrat en els bancs. A Catalunya el sistema de caixes ha estat envejat per la resta de l'Estat per la seva solidesa i professionalitat, majoritàriament al marge del partidisme i els interessos polítics generals. Cosa que no poden dir la majoria de caixes d'estalvi espanyoles. Les fusions que s'han dut a terme fins ara a Catalunya sembla que blinden aquestes dues funcions bàsiques i fins i tot les reforcen. Però les pressions són cada vegada més grans, i la reforma de la llei de caixes que preparen PP i PSOE pretén obrir la porta a la privatització de les caixes. La temptació serà gran: que hi entri capital privat permetrà ampliar els horitzons de negoci de les entitats, però cal no oblidar que també suposa perdre part del control en les decisions, i sobretot, que els inversors hi són per guanyar diners, al marge d'arrelaments territorials i serveis a la població.

I en segon lloc, la reestructuració del sistema financer que impulsen l'Estat i el Banc d'Espanya, i que ara el Fons Monetari Internacional jutja urgent, pot suposar una nova ingerència a l'Estatut. Autoritzar l'entrada de capital privat amb drets polítics a les entitats, com ja han pactat socialistes i populars, trepitja competències estatutàries. Diverses veus han alertat que aquesta modificació, de dur-se a terme vulnerarà l'article 150 de l'Estatut, que estableix, entre d'altres punts, que la competència sobre caixes de la Generalitat inclou  "la determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d'estar representats (150.1); l'estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d'estalvis (150.2), i el règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre (150.3)". Amb la pretesa reforma de Zapatero i Rajoy, l'entrada de capital privat no minoritari faria inviable l'exercici d'aquesta competència.