El govern català anunciava fa unes setmanes un increment del 9,2% en el pressupost destinat als partits polítics i a les eleccions del proper 28 de novembre. El pressupost, de 28 milions d'euros, inclou una partida d'1,2 milions per promoure la participació ciutadana. Lògicament, els diners els reben els partits amb representació parlamentària, als quals els convé una alta participació per evitar que les noves formacions que ara pretenen fer-se un lloc a la cambra catalana, ho tinguin més difícil. Però els partits no viuen només dels diners públics en època electoral, ni de les donacions suposadament prohibides. Viuen, com totes les empreses i molts ciutadans, del crèdit bancari.
Un crèdit que té l'aixeta tancada, o amb un raig molt prim, des que el 2007 va esclatar la crisi financera i posteriorment econòmica. Des d'aleshores, aconseguir un crèdit en una caixa o banc és molt complicat, precisament per la dificultat que aquestes entitats tenen per finançar la seva activitat en el mercat interbancari europeu.
La situació econòmica del ciutadà comú i de molts empresaris del país, que en més d'un 90% són petita i mitjana empresa, és complicada. Els concursos de creditors es disparen, i les caixes registren una morositat molt elevada dels seus particulars. Però als partits polítics no els ha costat massa, superar la barrera que imposen les caixes per a la concessió de crèdits. Segons consta en la memòria de responsabilitat social corporativa de les caixes, el 2009 als partits se'ls va concedir a tot l'Estat 41,3 milions d'euros en préstecs i crèdits financers, és a dir, un 50% més que el 2008.
Amb tots aquests diners, els dels crèdits, que hauran de retornar amb interessos, i els que les administracions públiques els donen en concepte de subvenció per participar en la vida democràtica del país, els partits polítics catalans tindran marge per fer una campanya electoral sòlida, suposem. I també comptaran amb l'ajuda gratuïta, bé, subvencionada de nou pel ciutadà, de la ràdio i la televisió pública, que durant quinze dies obligarà els professionals a fer informacions minutades en funció del pes de cada partit, i a ignorar les informacions que puguin generar els nous partits que encara no han entrat al Parlament. I a les eleccions del maig del 2011, els ajuntaments tampoc no hauran de patir tant pels diners que els costi la campanya, ja que una llei espanyola aprovada amb el suport del PSOE-PSC, PP i CiU, obligarà les televisions privades a fer també blocs electorals. Propaganda gratuïta i controlada. I per això no cal demanar crèdits.
