Tradicionalment, s'ha afirmat que l'economia catalana al marge de l'espanyola no seria viable, perquè Espanya constitueix el principal mercat dels béns i serveis catalans. La segona part de l'afirmació encara és certa en molts sectors, però la primera és falsa.
L'economia catalana en sortiria guanyant, d'un procés de secessió. Fins i tot en el pitjor dels escenaris en què les empreses i els consumidors espanyols boicotegessin l'economia catalana fins a reduir les relacions comercials en un 40% pel que fa a les vendes a empreses, es perdria el 6,4% del PIB català, 10.426 milions d'euros, i es destruirien 201.276 llocs de treball, les finances catalanes acabarien en números positius perquè les pèrdues es veurien compensades per la recuperació del dèficit fiscal, xifrat entre 15.000 i 20.000 milions d'euros. "Actualment, l'economia catalana té més dificultats que l'espanyola, perquè perd un 10% del seu PIB que no recupera. Però si Catalunya fos un estat, el recuperaria, i que ningú no pateixi, que Espanya se'n sortiria perfectament sense Catalunya, perquè l'aportació catalana a la caixa espanyola se situa entre l'1% i el 2% del PIB espanyol", argumenta Modest Guinjoan, coautor, amb Xavier Cuadras, del llibre Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència (Pòrtic, 2011), un exercici rigorós sobre què passaria en l'economia catalana d'endemà de la creació d'un estat propi.
Lògicament, aquest primer impacte sobre l'economia catalana tindria efectes negatius sobre la població i el sector empresarial, però després hi hauria l'efecte de l'augment de la renda derivat de l'eliminació del dèficit fiscal: "això augmenta la capacitat de despesa del govern, de les famílies i les empreses si s'abaixen els impostos, per exemple. Aquest increment de la despesa també provocaria més demanda i creació de llocs de treball, per tant, ens recuperaríem prou aviat", sentencia Guinjoan.
En el llibre, els dos economistes analitzen els sectors que es veurien més perjudicats per un molt possible boicot de consumidors i empreses espanyoles. Serien les indústries manufactureres i energètiques, seguides del comerç i els transports i comunicacions, els sectors més tocats per un boicot, mentre que els més blindats serien l'hoteleria, l'administració pública, l'educació i la sanitat i els serveis socials, perquè mentre els primers van dirigits a consumidors directes, que es mouen per criteris més emocionals que racionals, en el segon cas els serveis van dirigits a empreses, que es mouen fonamentalment per criteris racionals econòmics.
Així doncs, aquests dos economistes catalans posen sobre la taula arguments purament estadístics i de raonament acadèmic per avalar la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, trencant així molts tabús i falsos arguments dels detractors d'aquesta opció política.
