Havia de permetre a Catalunya recuperar moltes inversions que havien quedat penjades anys enrere perquè l'Estat espanyol desviava partides a altres afers més importants, com la construcció d'estacions de TGV en ciutats fantasma. El dèficit fiscal català creixia a gran velocitat. Per això, els partits que van pactar l'Estatut van incloure la famosa disposició, que obligava l'Estat a invertir en infraestructures l'equivalent a l'aportació catalana al PIB espanyol. Aleshores es va fixar en el 17,7%, i ara ja ronda el 18%.

Pel que fa als terminis, es va donar un marge de tres anys per compensar Catalunya en cas de no haver invertit la quantitat pactada. Així, el 2011, el país ha de cobrar els 759 milions d'euros que l'Estat no va invertir el 2008. I encara queden 159 milions corresponents a la liquidació del 2009, que s'haurien d'ingressar a la caixa de Catalunya abans del 31 de desembre de 2012 per mantenir-se dins la legalitat. Ara bé, Zapatero s'acomiadarà de l'executiu espanyol sense haver liquidat el deute contret amb Catalunya, i deixarà a mans del proper executiu el pagament d'aquests imports. Sembla evident que, mentre no es produeix el canvi de govern, que podria ser el 12 de desembre, ningú no pagarà ni cinc, lògicament. I no estarà entre les prioritats dels primers quinze dies de Rajoy liquidar deutes amb Catalunya.

Mentrestant, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, espera aquesta transferència per a poder fixar els pressupostos del 2012, apressat pels grups parlamentaris. La xifra és important, i és necessari saber si la Generalitat hi podrà comptar o no, perquè recordem-ho, hi ha altres transferències pendents de cobrar que distorsionen molt la situació dels comptes catalans. El fons de competitivitat, que ascendeix a uns 1.450 milions d'euros, que pot cobrar-se fins el 2013, n'és el més important. Però la Generalitat també ha de tornar diners a Madrid, i aquests sí que seran exigits amb més diligència. En concret, Catalunya ha de tornar uns 788 milions d'euros en dos anys, corresponents a un error en el càlcul de la previsió d'ingressos que va fer l'Estat espanyol en el fons de competitivitat, quan en va avançar els diners. Va ser massa optimista respecte a la marxa de l'economia espanyola, i ha recaptat molt menys del que preveia.

Així doncs, Catalunya haurà de retornar diners equivocadament avançats per la hisenda estatal, i ho haurà de pressupostar en els seus comptes per al 2012. Però no tindrà la certesa que l'Estat pagui part del que li deu durant l'any vinent. En aquest escenari, la Generalitat haurà de fer pressupostos creatius, incloent-hi les retallades per complir amb les directrius europees. Mentrestant, José Luís Rodríguez Zapatero es defensava diumenge de la tibada d'orelles d'Angela Merkel assegurant que ell deixa la caixa de l'Estat espanyol amb unes reserves superiors als 7.000 milions d'euros. Curiós, perquè l'excusa per no pagar el que deu a Catalunya és que a Madrid ja no n'hi ha ni cinc. Sigui com sigui, el PP podrà disposar d'aquests més de 7.000 milions de reserves per pagar els deutes que ha deixat el seu predecessor.