Preocupa, però, constatar, un cop més, la manca de sentit d'estat que encara ens afecta, i un dels seus símptomes: l'ús d'un llenguatge edulcolorat, gairebé dissenyat per a no ofendre, per a fer-se perdonar.

La mutilació del Pi de les Tres Branques no és un acte de vandalisme, és un acte de terrorisme. N'hi ha prou amb consultar qualsevol manual de dret penal per a entendre la diferència entre els dos termes.
El vandalisme, tot i que també és rebutjable, és una altra cosa molt diferent"
Deixem-nos, doncs, d'eufemismes, i comencem a dir les coses pel seu nom. Sobretot perquè això solament és l'inici. O algú seriosament encara espera que els paràsits que viuen de Catalunya li diran adéu pacíficament?

Algú li ha arrencat mai una paparra al seu gos sense que sagni? Vencerem, que ningú no ho dubti, però no serà fàcil, haurem de suportar aquest i molts més atacs terroristes, i no sempre sense víctimes. Comencem, doncs, per etiquetar-los com el que són: terrorisme. El vandalisme, tot i que també és rebutjable, és una altra cosa molt diferent.