Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 17 de de juny del 2014 | 18:33
Crònica
Àlex Calvo
Expert en seguretat i defensa a l'Àsia i catedràtic convidat a la Universitat de Nagoya (Japó)

El patrimoni personal de Juan Carlos I i el repartiment d'actius i passius de l'Estat espanyol

Un dels molts aspectes a anar discutint sobre la divisió d'actius i passius de l'estat espanyol un cop recuperada la sobirania és el seu catàleg exacte. ¿Quins béns són propietat de l'estat i correspon, per tant, repartir com a contrapartida a l'assumpció per part de Catalunya d'una part del deute nacional espanyol?

Les fronteres entre sector públic i privat no són sempre clares, i menys allí on hi regna tradicionalment l'opacitat. Això però no és excusa, no oblidem que un cop la comunitat internacional i la Unió Europea vegin que o Madrid reconeix Catalunya o fa fallida i arrossega l'euro, la pressió per a negociar serà brutal, i no hi haurà temps de començar a cercar comptes ni immobles.

El catàleg ha d'estar preparat molt abans, i hem de tenir clar què en demanarem. Un dels punts on cal decidir on és aquesta frontera entre sector públic i privat, i per tant entre actius a repartir i actius a deixar en les seves mans actuals, és en el patrimoni personal de l'actual monarca espanyol.
Cal preparar-se per a unes negociacions que un cop comencin hauran de ser per força ràpides"
Bàsicament, la qüestió es pot resoldre de dues formes. Per una banda, es pot considerar que aquest patrimoni personal és efectivament personal, i que per tant ha de quedar al marge del repartiment d'actius i passius espanyols. Per altra, es pot considerar que, si més no en part, és un actiu estatal més, i per tant susceptible de negociació i repartiment. Cal precisar que si s'opta per incloure'l al catàleg això no vol dir que necessàriament se'n reclami una part, solament que es tingui en compte a l'hora de pactar la xifra total que correspon a Catalunya. En aquest supòsit, si l'estat català no hereta una part del patrimoni personal de Juan Carlos I, rebria a canvi altres actius, per exemple immobles, or, obres d'art o vaixells de guerra.

Tot plegat és senzillament un recordatori més que cal preparar-se per a unes negociacions que un cop comencin hauran de ser per força ràpides, donat que als mercats financers no els agrada la incertesa, i l'euro i el deute públic espanyol podrien patir molt si no estigués clar que Madrid farà fallida. Naturalment, tot això pressuposa una manca de violència per part d'Espanya, donat que si mor un sol català serà molt difícil convèncer l'opinió pública que assumeixi part d'un deute que, al cap i a la fi, no es va invertir pas a Catalunya.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat