A més, en aquesta compareixença es comprometia a dos alts comandaments de la Policia de l'Estat i la Guàrdia Civil.

El primer que caldria preguntar-se és per què s'instrumentalitzen els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat enun afer de llibertat d'expressió política. Un afer que pot comprometre la imatge d'aquests cossos davant de la ciutadania de Catalunya i d'Euskadi, prou deteriorada ja.

L'actuació de l'Estat, avui comandat pel PP, és patètica. Intentaran processar les 100.000 persones que van assistir a la final de la copa? Es faran fotografies aleatòries per intentar esbrinar quines persones van participar en la xiulada? Tot plegat un escàndol, repetim, patètic i que demostra, una vegada més, que el PP i el govern, després de caure pel precipici del 24M, estan en la seva agonia final.

A més, per a complicar-ho del tot, es vol que el cos de Mossos, màxim responsable de la seguretat del Camp Nou, faci un informe sobre la pitada i els seus protagonistes. També s'ha demanat als serveis d'informació de l'Estat un informe per a detectar quines han sigut les entitats, associaicions i publicacions que han fet la crida per tal que es fes la xiulada general.

Tot plegat una maniobra important de distracció perque no es parli de la gran derrota del PP a nivell local i de comunitats autònomes, i un intent més de comprometre la responsabilitat de la seguretat que exerceix el cos de Mossos en el camp del barça, i intentar obligar-los a convertir-se en delators dels ciutadans del seu propi país.

El principal impulsor d'aquesta política, l'ultracatòlic espanyolista ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, està jugant amb foc dia a dia, i tot plegat, si no fos per la gran responsabilitat i serenor del poble de Catalunya, li podria explotar a les mans.