Pocs discuteixen ja la superioritat de l'argentí en les curses imaginàries cap al número 1 mundial. Alguns encara recorden que és Cristiano Ronaldo l'escollit, d'altres insisteixen en col·locar Robben al mateix nivell que Messi. I d'altres, més assenyats, pregonen que això del número 1 mundial són fantasies que no van enlloc, històries de la premsa per omplir portades. s cert, aquest llistat fictici que tant agrada simplifica l'essència del futbol i de l'esport perquè obvia elements constantment variables com són l'estat de forma individual, l'èxit del col·lectiu o la repercussió mediàtica. Precisament tots els detalls que ara mateix acompanyen el Barça de Guardiola i que, per conseqüent, alimenten la candidatura de Messi.



No obstant, en el món irreal creat al voltant d'una pilota, l'argentí ocupa ara mateix l'estatus de príncep del futbol. El mateix Maradona considerava aquests dies a Barcelona que cal cuidar-lo per a que arribi a ser el rei del futbol. No deixa de ser curiós. Les dues persones que més han pregonat les últimes hores a favor de Messi, del respecte cap al jugador i de la seva vigilància per evitar que caigui en la desgràcia endèmica del crack futbolístic han estat Maradona i Laporta. L'actual seleccionador argentí pot presumir ben poc d'una vida modèlica, més semblant a una muntanya russa que a un planell d'emocions. El president del Barça, per la seva part, va viure els seus pitjors moments quan, agafat de la mà de Ronaldinho, van iniciar una davallada cap als inferns que al final -i sortosament- sembla que s'ha reconduït. Tot plegat sembla respondre a allò tant "hobbià", que l'home és un llop per a l'home. En els pròxims anys veurem cap a on gira "l'espiral Messi".


La situació actual doncs, resta oberta a totes les expectatives i a un futur encaminat cap al tron del futbol. Ara bé, inherent a aquesta situació hi apareix també el fracàs. I la línia, com un sedàs, és massa prima. Com més accessibles són les oportunitats, més pròxims són els perills. Perquè, quants prínceps s'han quedat en el camí? I, un cop coronat reis, quants anys han aguantat al tron?


El més positiu de l'exemple de Messi és que un cas semblant ja s'ha viscut fa poc i a la mateixa casa, -recordem Ronaldinho sortint aplaudit del Bernabéu en ple auge de la seva carrera- i això hauria d'ajudar a tothom a llegir i interpretar millor la situació. Sortosament cada cas reuneix elements diferents i són aquests els que han de pesar més que no pas els que equiparen el futur de Messi amb el de d'altres cracks caiguts en el seu moment com Ronaldinho o Maradona. Fora de fatalismes, el que ofereix Messi cada setmana és per gaudir-ne. I dels perills del seu futur, que se n'ocupi qui li toqui. Ara bé, que ho faci.