Fa gairebé 3 anys -el 26 de febrer del 2006- Florentino Pérez va deixar, esgotat i desgastat pel seu propi model, la presidència del Reial Madrid. Durant aquest temps, l'obsessió de l'expresident blanc ha estat recuperar allò que havia tingut. Florentino Pérez és un enamorat de l'èxit, de les relacions socials importants, en definitiva, del poder. I la presidència del Madrid és una via perfecta per aconseguir l'estatus més elevat de la societat. Ja ho havia aconseguit gràcies al seu llegat empresarial, però el Madrid li donava un plus, un acostament mediàtic a l'èxit. El model dels galàctics, la seva obra, el mateix sender que el va condemnar, és el fidel reflex de la vida segons Florentino. Amb la lliçó apresa, i quan ell consideri que és el moment oportú, sense donar opció al fracàs, Florentino tornarà. I l'exemple més evident és la condemna pública que està pagant aquell que ara ocupa el lloc que vol Florentino. Ramón Calderón, tot i defensar-se com un gat panxa enlaire, està sentenciat.
La campanya mediàtica en contra que viu l'actual president del Madrid és ofegant. Fa unes setmanes va saltar l'escàndol "Champions League" amb el desastre dels despatxos esportius del club. Després d'intentar reconduir el rumb amb l'arribada de Juande Ramos, el Madrid incorpora Diarrá i Huntelaar, "dos fitxatges Champions". Però poc després el diari Marca destapa que la normativa de la UEFA només permet inscriure'n un dels dos. Unes setmanes més tard és la revista Interviú la que publica diverses acusacions d'una exsecretaria del club que assegura que s'han inflat comissions en els fitxatges d'alguns jugadors els últims anys. Més -amb perdó- merda sobre Calderón i el seu grup de treball.
I finalment, l'abanderat d'aquesta campanya de desprestigi, el diari Marca, repeteix jugada acusant Calderón de comprar l'Assemblea -ja patètica i plena d'irregularitats el dia que va celebrar-se- amb la presència de suposats compromissaris del club que no eren ni tan sols socis i que van acabar votant. La presentació de la denúncia del Marca respon a un cert acte de traïdoria nocturna amb una portada diària, més pròpia d'una entrega per capítols d'un assassinat en sèrie. D'aquesta forma el desgast del president és més important que el que hagués suposat un cop fort i directe d'un sol dia. A més, la forma amb la qual es presenten les proves de la "compra de l'Assamblea", aportant detalls nous cada dia, amb fotografies, noms i cognoms, etc. pot estar preparat? Sembla evident que sí.
Com també sembla evident que hi ha una campanya clara de desprestigi -merescut- de Ramon Calderón amb un objectiu clar: la dimissió i la convocatòria d'eleccions. Darrera hi ha algú a hores d'ara encara emmascarat i aquesta Tribuna vota per Florentino Pérez. L'expresident blanc va arribar al càrrec a l'estiu del 2000. Llavors el Madrid acabava de guanyar la Copa d'Europa -ara amb Calderon ha guanyat 2 lligues en 2 anys- i Lorenzo Sanz veia clar que guanyaria les eleccions. Però amb el que no comptava Sanz era amb les persuasives maniobres de Florentino Pérez. En primer lloc, l'empresari tenia lligat Luis Figo -ara alguns mitjans madrilenys llancen especulacions amb Cristiano Ronaldo. Però sabia que amb això no n'hi havia prou. I va llençar l'ofensiva mediàtica.
A Pérez li va arribar a les mans una enquesta feta des del propi club en que es confirmava que les relacions entre el Madrid de Sanz i els mitjans de comunicació eren nefastes, un autèntic punt dèbil. Florentino va aconseguir el favor dels mitjans, especialment del Grupo Prisa amb la Ser -s'entén José Ramon de la Morena, principalment- i del diari El País per enterrar la imatge pública de Lorenzo Sanz. Un, Sanz, era presentat com un 'golfo' que podia jugar-se els calés del club al pòquer. L'altre, Florentino, era l'empresari de l'any, un gestor admirable, un triomfador.
Els favors polítics de Ruiz Gallardón, Álvarez del Manzano i Luis Eduardo Cortés -llavors regidor d'Urbanisme de l'ajuntament de Madrid- van condemnar Sanz i van catapultar Florentino. (Es recomana la lectura de "Florentino Pérez. Retrato en blanco y negro de un conseguidor", de Juan Carlos Escudier) Algú dubta de les similituds del que està passant ara amb el que va viure el madridisme el 2000? L'aposta d'aquesta Tribuna, repetim, és per Florentino Pérez. El botí no està malament. Alguns estimen que durant el 6 anys que va ocupar la presidència, Pérez va multiplicar per 6 la seva fortuna.
El cel li ha caigut a sobre a Ramón Calderón, absolutament encerclat. Florentino ha tornat a la càrrega però no apareixerà fins el moment oportú. I és que ni el debat insuls sobre si és millor Messi o Robben ha tapat les misèries blanques. Aquesta és la història d'una nissaga, la madridista, esquitxada de trames, diners, campanyes i poder, molt poder. Ah, i poc futbol.
