Johann Cruyff té un do, mai deixa indiferent ningú. I els catalans, tenim una sort, el nostre seleccionador de futbol és Johann Cruyff. I ara, Catalunya necessita no deixar indiferent ningú perquè no té l'oficialitat. I de la nostra situació se n'ha de fer enrenou. El partit d'aquest dimarts contra l'Argentina va deixar moltes lectures a l'aire. I és cert que hi ha motius per mirar endavant amb optimisme però també hi ha arguments pel desànim. Ara bé, avui som més forts que ahir. I també més visibles a ulls del món.
Perquè si Catalunya busca l'oficialitat a través de la guerra esportiva amb Espanya, el desenllaç esdevindrà fatal. Enrocar el problema a un cara a cara amb Espanya, desgastarà les opcions catalanes i no portarà enlloc. Les institucions espanyoles, per esgotament, acabaran amb les il·lusions de l'oficialitat catalana. El que necessita el país és exportar la situació lluny de casa nostra, que tot el món ho sàpiga. Perquè, en el fons, és una qüestió de coherència. I, possiblement de paciència. Persistir, en diu Josep Guardiola. I a ell no li ha anat tant malament.
I en aquest sentit, l'esclat positiu que ha generat la presència de Cruyff a la banqueta catalana és evident. Amb càrregues positives dins i fora del vestidor. El Catalunya - Argentina el van seguir per televisió aficionats de 52 països diferents i fins i tot els mitjans espanyols n'han parlat. Al Camp Nou hi van anar 53.000 persones malgrat el fred i la pluja. I si bé és cert que la imatge de l'estadi no era brillant, cal tenir present que 53.000 aficionats a un partit de futbol -i a sobre amistós- són molta gent. Catalunya va guanyar una de les seleccions més importants del món. I ho va fer amb bon joc i amb la presència dels millors jugadors catalans, sense baixes "per decisió pròpia". Això, també això, és el que ha aconseguit Johann Cruyff.
Què falla? Indubtablement les traves que ens deixen pel camí des de fora. Però també a casa hi tenim qui fa la guitza. Veure alguna portada de diaris esportius de casa nostra l'endemà del partit en la que la selecció només es mereix un petit breu a la part alta fa mal. Allà ells. Nosaltres, persistirem.
