Johan Cruyff és el nou seleccionador de futbol. Amb la conjuntura actual és, sens dubte, la millor noticia per a la selecció. Molts critiquen aquesta decisió perquè Cruyff no és català, no parla català i no s'ha integrat en els molts anys que fa que viu a Catalunya. D'altres, en destaquen la rellevància internacional que aquest nom propi li proporciona a aquest càrrec. El que resulta evident és que, en termes d'oficialització, anem molt enrere. Massa. I que no ens podem permetre el luxe d'esprémer els recursos fins el límit. I si això passa per tenir Johan Cruyff de seleccionador, malgrat tot, endavant.
Perquè és innegable que la figura de l'entrenador holandès genera controvèrsia. I desprèn, a més, molts arguments en contra. I tots ells vàlids. Sí. Però en un altre context. s cert que la integració de Cruyff al país i a la llengua sembla un corrent passatger que a ell, instal·lat al seu retir, no l'hi interessa. s cert que es tracta d'un entrenador que fa 15 anys que està jubilat' de les banquetes. s cert que el seu perfil s'acosta més al d'una figura d'aparador que no pas a la d'un tècnic actiu. s cert que és un tòtem del barcelonisme i que això, no se'ns ha d'escapar, concentra en una part la globalitat dels seguidors catalans al futbol. s cert que el propi univers culé es divideix en cruyffistes' i anticruyffistes', amb la tremenda casualitat que la majoria d'ells són també catalans. s cert que instal·lar Cruyff a la banqueta de la selecció barra el pas a d'altres entrenadors de casa i fets a casa. s cert que...
Però el fitxatge de Johan va molt més enllà. Des de dilluns passat -quan es va fer públic el fitxatge- fins dilluns que ve -dia en que es farà la presentació-, el nom de Catalunya i la plasmació pública que també tenim selecció, es passejarà per tot l'univers futbolístic. I no només a Espanya o Holanda. També a Anglaterra, Rússia, Argentina, Brasil o Austràlia. I això no té preu. Perquè, desenganyem-nos, nosaltres parlem de la selecció, però a la resta del món no ho fan pas. I si algú s'atreveix a fer-ho ja hi ha qui s'encarrega de silenciar-ho -de moment Villar i la RFEF ja ens han vetat un amistós contra l'Argentina de Maradona. Cruyff en això també ens fa jugar amb avantatge. El seu nom farà de Catalunya un rival més atractiu. Aparquem per un moment els símbols i donem pas al pragmatisme. Perquè fins i tot en això, el món avança. Qui s'hauria jugat un duro per veure un entrenador no anglès a la banqueta de la selecció més tradicional del món? A Wembley, de locals, ja s'hi han assegut Eriksson -un suec- i actualment Capello -un italià.
Capítol a part mereix la intervenció de la Federació Catalana de Futbol. Com s'ho han fet per convèncer Cruyff? I encara més sorprenent, com s'ho han fet perquè torni de forma gratuïta? -en un cas semblant al retorn de Lance Armstrong. Un 10 a la FCF.
