Tot i que no té res a veure amb la magistral obra d'Orson Wells, exagera el que ja era previst. Això és el que ha passat aquest dimarts al Camp Nou, en l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions. Barça 0 - Chelsea 0. Resultat injust però poc sorprenent.
Ara bé, com titulava Wells la seva obra magna, el que s'ha vist a l'estadi és una absoluta guerra entre dos mons tremendament oposats. Dues formes de veure l'esport. Dues maneres d'aplicar els recursos. Dues opcions per jugar a futbol. Dos equips, dos estils, dos mons.
Per previsible no deixa de ser aliè a l'anàlisi el que ha passat en aquesta anada de les semifinals de la Champions. Perquè sí, tothom esperava aquest repartiment de papers, però la representació ha estat exagerada. Domini total del joc per part dels jugadors de Pep Guardiola i entrega absoluta de la iniciativa per part dels de Hiddink. I mai el terme absoluta' s'havia presentat amb tant de pes. El Chelsea ha renunciat a qualsevol rol protagonista al partit i ha guiat fins a l'extrem llunyà la màxima de l'equip: pressió i recuperació al mig del camp -allà on despulles el joc de, per exemple, el Barça actual- i llançament instantani del contracop. Senzillament això. Això i defensa. El Chelsea no ha ofert res més i ha sortit de l'estadi amb un empat. Un bon resultat? Probablement sí. Probablement no. Una arma de doble tall perquè els anglesos necessiten guanyar a la tornada. El Barça, amb una victòria o un empat passarà a la final.
Ara bé, el partit ha resultat car pel Barça. A la tornada no hi seran ni Márquez -lesionat- ni Puyol -sancionat. La muralla blaugrana queda a les mans de Piqué que haurà de fer de veterà al costat de, molt probablement, Cáceres. El Barça no ha estat excels en aquesta anada de les semifinals europees però ha estat força bé. Ha tingut 4 ocasions claríssimes de gol i el control de la pilota -amb un 69% davant el 31% del Chelsea. Xavi va avisar que l'eliminatòria es resoldria a Stamford Bridge i així serà. El camí del Barça és tremendament interessant. Alguns pensaran que es complica. D'altres -és l'opinió d'aquesta Tribuna- creuen que s'ha de gaudir del moment. L'equip ho té complicat però ningú més pot presumir de lideratge de la lliga, de semifinals de la Champions i de final de la Copa. El mateix Iker Casillas, icona madridista, ha reconegut que es canviaria per la situació del Barça.
Per cert, dos apunts per analitzar. El primer amb dos noms propis: Belletti i Hleb que, curiosament, han provocat dues reaccions antagòniques a la seva samarreta per part d'un públic excel·lent. El brasiler del Chelsea ha rebut l'ovació quan ha entrat al terreny de joc. El bielorrús del Barça ha fet un passet més per seguir desesperant els seus detractors. El segon apunt, un cop més, el Barça té la lliga a tocar tot i la pressió del Madrid i, sobretot, de l'entorn blanc i el seu famós "cagómetro". I, a més, segur que marcarà a Stamford Bridge. Serà el segon capítol d'aquesta particular "Guerra dels mons". Arribarà a la final de la Lliga de Campions?
