Primer el Milan. L'equip d'Ibrahimovic i Berlusconi. El conjunt que va aconseguir sumar un punt a l'estadi al setembre i que ha complicat la classificació blaugrana com a primer cap de sèrie. L'empat serveix al Barça per ser líder de grup i així sortir afavorit en les futures rondes eliminatòries. Però això no amaga que el partit de dimecres és una final per a tots dos equips. El que està en joc, més que la primera posicó, és la jerarquia. És la candidatura a guanyar la Champions.

El 10 de desembre és una data subratllada i en majúscules al calendari

Després vindrà el Madrid, al Bernabéu. Un partit que, per molt que els dos entrenadors ho vulguin negar, marcarà el devenir del campionat de lliga. És clar que tots dos equips poden perdre punts més enllà dels duels directes, i de fet, així ha estat fins ara. Però les diferències segueixen sent mínimes (3 punts a hores d'ara) i les conseqüències dels clàssics, devastadores. Ho sap Guardiola i ho sap Mourinho. El 10 de desembre és una data subratllada i en majúscules al calendari.

I per últim, el mundial de clubs. Sí, ja se sap, una competició on el Barça té més a perdre que no pas a guanyar. Es dóna per fet que serà campió i que ho serà davant el Santos brasiler en la final. Tot el que no sigui això, seria un desastre. Però, en el fons, aquest trofeu defineix el campió del món de clubs, el millor equip del món. I amb aquesta condició en joc, no val a badar. Per seguir fent història, aquest és un tram crucial.