El president Mas ha assegurat que "la llista que temen a Madrid és la de Junts pel Sí". Té tota la raó. A la capital espanyola els resultats del 27-S es llegiran en funció de tres paràmetres: el nombre d'escons i els percentatge de vots de les llistes independentistes; la nitidesa del full de ruta que es desplegui en funció del joc de majories, i la lluita pel lideratge del bloc unionista a Catalunya.
Barcelona ·
De la combinació d'aquests elements, se'n deriven tres grans escenaris -no són els únics- que han encès, de cop, totes les alarmes als cercles de poder madrileny.
1.- Majoria absoluta de Junts pel Sí. Una victòria incontestable de la candidatura que encapçala Raül Romeva -això és, una majoria de diputats i de vots- enviaria un missatge clar i rotund a la comunitat internacional que posaria en una situació molt difícil no només el govern Rajoy -instal·lat en una bel·ligerància que anirà a més- sinó també al proper govern espanyol, sigui del color que sigui, probablement, de coalició. Paradoxalment, obligarà Madrid a seure i a negociar si no vol perdre bous i esquelles. En aquest cas, la implosió de tot l'espai unionista serà inevitable: previsiblement hi haurà una radicalització dels populars i Ciutadans -pensant en les eleccions espanyoles de novembre- i una atomització major del PSC, vorejant la desaparició.
Una victòria incontestable de la candidatura que encapçala Raül Romeva enviaria un missatge clar i rotund a la comunitat internacional que posaria en una situació molt difícil no només el govern Rajoy sinó també al proper govern espanyol"
2.- La CUP, actor clau. No és descartable que els diputats de la CUP siguin determinants per donar l'embranzida necessària en un moment crucial pel país. Si és així, el procés es decantaria cap a l'esquerra i suposaria una ruptura més profunda, posant en entredit les bases del sistema econòmic. ¿En aquest cas, amb quina capacitat el progressisme espanyol, que diu voler capgirar el model vigent, podria oposar-se a aquest recomençar de zero?
3.- Una victòria (massa) ajustada de l'independentisme. En el supòsit que Junts pel Sí i la CUP no obtinguessin una majoria àmplia, el procés seguirà endavant, tot i que caldrà més temps. Més paciència. ¿Per què? Perquè caldria tornar a l'esglaó del dret a decidir -la consulta- que també comparteixen formacions com Catalunya Sí Que Es Pot i Unió Democràtica. Si, ni així, Espanya fes un gest democràtic, aleshores l'independentisme seria imparable.