La raó de ser de l'actual govern basc és fer invisible a l'esquerra abertzale, silenciar-la i reduir al mínim els seus espais físics i virtuals. El carrer és un dels fronts on s'ha aplicat de manera estricta aquesta política batejada pel Lehendakari López i el conseller Ares amb el nom de "tolerància zero". Durant els últims dos anys l'Ertzaintza ha recorregut tots els pobles d'Euskadi per esborrar de places i carrers qualsevol signe, símbol o rastre de l'esquerra independentista. Els policies autonòmics han retirat de la via pública pintades, pancartes i, sobretot, fotografies de presos d'ETA. En aquesta cacera de fotos, centenars de bascos han estat identificats i una part d'ells imputats per enaltiment del terrorisme i també per humiliar a les víctimes del terrorisme.

Quatre membres de la comparsa Txori Barrote de Bilbao van ser jutjats a l'Audiència Nacional acusats d'aquests delictes, ja que durant les festes de la capital biscaïna de 2009 van exhibir fotos de presos d'ETA. Ara el tribunal els ha absolt perquè considera que quan es mostren fotografies amb els rostres dels reclusos d'ETA no es fa amb l'ànim d'enaltir o justificar el terrorisme. Segons la sentència, "no está acreditado el dolo específico que para ello se precisa, pues la totalidad de los acusados son parientes de alguna o algunas de las personas en tales carteles de fotografías exhibidos y justifican su exhibición en base a la reivindicación de los derechos que como presos estiman que les deben ser reconocidos."

L'Audiència Nacional, doncs, no veu delicte en reclamar drets per als presos i en exigir la fi de la dispersió penitenciaria ensenyant els rostres de qui la pateixen. La decisió d'aquest tribunal d'excepció qüestiona la política de tolerància zero impulsada pel govern basc. Tot i això, l'inspirador i executor d'aquesta doctrina, el conseller d'interior, Rodolfo Ares, no se sent ni al·ludit ni tampoc afectat per la decisió judicial: "Mantindrem la política de fermesa democràtica i tolerància zero i seguirem retirant del carrer les fotos dels presos etarres que pretenguin retre un homenatge als terroristes." Ares, per tant, ignora la resolució i adopta una actitud d'insubmissió judicial. Aralar i Eusko Alkartasuna volen que el conseller expliqui al parlament basc quin és el criteri legal que segueix per mantenir la seva croada anti-fotos. I la il·legal Batasuna denuncia que, una vegada més, es confirma "l'estat d'excepció no declarat a Euskal Herria" i assegura que "Rodolfo Ares imita amb les seves paraules i actes al ministre franquista Manuel Fraga i fa seva la famosa frase de la calle es mía'."

El Lehendakari Patxi López reconeix que no li preocupa massa el que pugui dir l'Audiència Nacional sobre aquesta qüestió: "Pot ser exhibir fotos no tingui conseqüències penals, però és il·legal i nosaltres actuarem contra les il·legalitats. Però a més, en el cas que no fos il·legal, crec que també és una qüestió moral i ètica perquè aquestes fotos ofenen a la dignitat de les víctimes del terrorisme." I és López qui decideix el que és moral i ètic.
I també és López qui decideix quan s'ha de saltar tota aquesta tolerància zero.

El Lehendakari socialista acaba de tornar d'un viatge comercial a la Xina. Atenció a la pregunta que li fa un periodista d'ETB sobre la seva escapada asiàtica i atenció a la resposta del president basc:

-Lehendakari, costa fer negocis amb un país que no respecta els Drets Humans?

-Costa.

-Però s'ha de fer negoci...

-Els nostres empresaris treballen a la Xina des de fa temps i per a ells és molt important el suport del govern basc.

Tolerància zero selectiva. Tiananmen? "Ho sento no parlo xinès".