...i rendits també a l'evidència. Les coses no han canviat a Euskadi encara que socialistes i populars s'entestin en assegurar el contrari. El Lehendakari Patxi López i el seu aliat Antonio Basagoiti insisteixen en que s'ha produït un canvi a la societat basca que ha propiciat, per primera vegada, una majoria constitucionalista en el parlament de Vitòria. Amaguen de manera premeditada que el canvi polític que venen és fruit de l'aplicació de la raó d'Estat en forma de Llei de Partits.

Si el tàndem PSE-PP s'ha fet amb el poder a Euskadi és perquè s'ha il·legalitzat almenys el 15% de electoral basc. Per això el PNB, el partit més votat, ha perdut el poder. Aquest és el pecat original del primer govern espanyolista d'Euskadi. Sovint acostumen a oblidar aquest petit detall i llavors la realitat es torna a fer present i els planta una bofetada a la cara. Això és el que va passar fa uns dies, el 21 de febrer, en la final de la Copa del Rei de bàsquet entre el Barça i el Reial Madrid. El Borbó i López van haver de suportar una nova escridassada dels aficionats bascos i catalans que omplien el Bizkaia Arena del BEC de Barakaldo. s la segona xiulada massiva que tots dos han hagut de suportar en deu mesos.

La primera va ser el 13 de maig de l'any passat, en la final de la Copa del Rei de fútbol, disputada a l'estadi de Mestalla, a València, entre el Barça i l'Athletic de Bilbao. Crits, insults i xiulets contra el Lehendakari socialista, l'himne espanyol i contra el Cap de l'Estat qui l'any passat, en plena pre-campanya electoral a Euskadi, abandonà una vegada més la seva obligada imparcialitat política i aprofità un viatge oficial a Bilbao per sol.licitar a López i Basagoiti que es posessin d'acord per desallotjar a Ibarretxe d'Ajuria Enea. Les inèrcies històriques són tossudes i en el cas basc, pel que fa a les escridassades abertzales contra el monarca espanyol, ens hem de remuntar al 4 de febrer de 1981, quan els parlamentaris indepedentistes van interrompre el discurs que pronunciava el Borbó a la Casa de Juntes de Gernika. Per tant, de canvi polític res.

El poble basc mantè intactes les seves constants polítiques republicanes i en els últims 30 anys han quedat recullides i s'han amplificat en el viatge que va de Gernika a Barakaldo passant per Mestalla. En això d'escridassar els símbols espanyols els catalans portem certa avantatja als bascos. El 1925 la dictadura de Primo de Rivera considerà oficialment al Barça "club desafecto a Espanya" perquè milers d'aficionats van xiular la "Marcha Real" a l'estadi de Les Corts. Des de diferents sectors madrilenys ja es treballa per reprimir qualsevol manifestació anti-espanyola als estadis. Si en la política han estat capaços d'il·legalitzar idees i persones, ara es proposen prohibir partits de bàsquet i futbol si a l'inici d'un encontre es produeix algun atemptat contra la pàtria. Volen copiar la legislació impulsada a França per Sarkozy, on un partit pot suspendrés si un sector del públic no respecta La Marsellesa.

El director del diari esportiu Marca, Eduardo Inda, reclama aplicar als estadis espanyols aquesta "llei Sarko" i, de pas, planteja diverses mesures per frenar l'anti-espanyolisme a Euskadi: "Lo lógico, lo sensato y hasta lo precavido si me apuran habría sido haber llenado el pabellón con gente normal. No con gente que quemaría al Rey física o figuradamente, que odia a España (...) Y para terminar resulta cantosamente mosqueante que en una comunidad donde son mayoría, el País Vasco, los constitucionalistas ni estuvieran ni se les esperase." Serà per què als constitucionalistes d'Euskadi no els agrada el básquet?

Quan d'aquí a no molt tardar facin jugar a la selecció espanyola en un estadi basc i veiem les grades plenes de banderes "rojigualdas", ja no tindrem cap dubte d'on ha sortit tota la gent "normal" que les oneja. Seràn "bascos" importats de la resta de l'Estat que es faran mal a les mans de tant aplaudir al seu himne, al seu rei i al seu Lehendakari. Només llavors deixaran d'estar mosquejats. Espanya haurà tornat a golejar a la realitat. Però a qui li interessa la realitat?