Fer la pau és més difícil que fer la guerra. La pau exigeix buscar l'entesa amb l'enemic i això sempre provoca esquerdes en les files pròpies. Sempre hi ha sectors còmodes amb la guerra.
Bilbo ·
Abans d'iniciar un procés de pau cal convèncer als teus i això, sovint, costa més que intentar resoldre amb els adversaris seculars diferències que, en principi, semblen insuperables. L'esquerra abertzale ha superat aquesta prova. Ha fet els deures, ha convençut als seus militants que la violència ha deixat de tenir sentit i que, de fet, és un obstacle per aconseguir els seus objectius: la independència i la reunificació dels territoris bascos.
Arribar a aquesta conclusió no ha estat un camí senzill. Ha costat una dècada d'esforços que han acabat cristal·litzant en l'històric anunci d'ETA del 20 d'octubre de l'any passat, on va decretar el cessament definitiu de la lluita armada.
Rajoy ha de trencar, portes enfora, aquest cordó umbilical amb les associacions de víctimes del terrorisme
Fer aquest viatge de les armes a les urnes li ha suposat a l'independentisme basc fortes sotragades internes i gairebé una escissió interna que no s'ha arribat a materialitzar. Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberria, Rafa Díez, Josu Urrutikoetxea i Eugenio Etxebeste Antxon, entre d'altres dirigents de l'esquerra abertzale, han aconseguit tancar a l'armari els dimonis familiars i acarar el futur amb una nova estratègia basada exclusivament en els mitjans pacífics i democràtics. Els sobiranistes estan disposats i preparats a parlar de pau amb l'enemic, el govern espanyol, en mans del PP.
Perquè aquest procés de diàleg, encara no iniciat, sigui possible, Rajoy, i altres responsables populars, han d'esvair primer els seus dimonis familiars. Durant anys, el PP ha criminalitzat l'esquerra abertzale i ha propiciat el sorgiment de grups i associacions contràries a una sortida dialogada, pacífica i democràtica per al conflicte basc. El nou president espanyol ha de trencar, portes enfora, aquest cordó umbilical amb les associacions de víctimes del terrorisme i, portes endins, ha d'impulsar una catarsi que li permeti activar gestos de distensió.
L'esquerra abertzale és conscient que el líder popular no pot modificar l'agenda basca del seu partit de la nit al dia
En definitiva, Rajoy ha de lligar en curt al sector immobilista, a la dreta més ultra del PP, que rebutja fer la pau i que només pensa en paràmetres de victòria-derrota. I ho ha de fer perquè no li queda més remei, perquè les decisions preses per ETA i Batasuna han transformat la situació basca fins desterrar la violència, i perquè la comunitat internacional pressionarà en cas que el PP tingui la temptació d'ignorar aquesta oportunitat inèdita per a la pau.
L'esquerra abertzale és conscient que el líder popular no pot modificar l'agenda basca del seu partit de la nit al dia, i serà pacient, però no de manera indefinida. Pello Urizar, secretari general d'Eusko Alkartasuna –una de les formacions que integren Amaiur– avança l'actitud que mantindrà la coalició sobiranista amb l'executiu espanyol durant els pròxims mesos: "Sabem que Rajoy ha de jugar també amb els seus dimonis propis. El PP porta molt de temps alimentant a la caverna mediàtica que té al seu voltant. Els populars també necessitaran seguir els seus ritmes. Veurem quines decisions prenen i quines són les actituds que adoptarà el PP. El tema dels ritmes l'hem d'acceptar totes les parts, sempre que la voluntat de donar passes sigui clara".