El recent congrés del Partit Popular ha ratificat la presidència de Mariano Rajoy al partit i ha celebrat la seva negativa a dialogar amb Catalunya. Probablement el govern Rajoy ja prepara noves mesures repressives per impedir el procés independentista.
No sembla gaire intel·ligent utilitzar la força de l'estat contra Catalunya per defensar la unitat d'Espanya. La integració de Catalunya a Espanya només seria possible respectant els procediments democràtics és a dir quan fos conseqüència de l'exercici del dret a l'autodeterminació. La violència, encara que es disfressi de legalitat, de solidaritat o de superació dels nacionalismes antics, no aconseguirà mantenir unit el Regne d'Espanya. En aquest sentit la política de Rajoy respon a una absència de sentit d'estat.´
La ideologia anticatalana forma part de l´herència franquista. En el fons són enemics de la diversitat i entenen l'art de governar com una creuada sacralitzada per imposar uniformitats irrecuperables"
Si tingués sentit d'estat no seguiria ocultant la realitat de Catalunya als espanyols. Hauria d'haver gosat explicar a l'opinió pública espanyola la importància de les successives manifestacions de l'Onze de Setembre, les justificades queixes de la societat catalana contra el menyspreu de la llengua catalana i el mal finançament de la Generalitat. Hauria d'haver impedit la guerra bruta contra els polítics independentistes i hauria evitat que persones de reconeguda honestedat com Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau fossin tractats com a delinqüents. Quan parla Rajoy sembla que es vulgui allunyar d'aquell país descrit pel poeta Tagore on "les paraules emergeixen de les profunditats de la veritat".
El president Rajoy és un polític celebrat per un partit ancorat en el passat. No s'ha distanciat prou de l'herència franquista. Segueix liderant unes minories i administracions públiques que tenen com a prioritat el manteniment de privilegis i poders exclusius. Alguns analistes qualifiquen com a casta el conglomerat de poders interessadament conservadors. Però el món actual reclama relleus per distribuir millor la riquesa de les nacions. La corrupció, tan consentida pel Partit Popular, és consubstancial a un règim polític arnat que impedeix alternatives no purament decoratives. La ideologia anticatalana forma part de l´herència franquista. En el fons són enemics de la diversitat i entenen l'art de governar com una creuada sacralitzada per imposar uniformitats irrecuperables.