La investidura de Mariano Rajoy, altra vegada, com a president del govern espanyol, manifesta que els poders fàctics de l'estat volen mantenir intacte el règim pactat i establert amb la constitució de l'any 1978.
En el camp polític l'estat hauria de donar respostes civilitzades i honestes a la voluntat d'autodeterminació de la societat catalana i deixar de criminalitzar l'independentisme, el moviment popular que ha aconseguit la majoria al Parlament de Catalunya. Espanya no consolidarà la democràcia mobilitzant les seves majories polítiques unionistes per impedir una nova arquitectura política que resolgui l'actual relació de subordinació de Catalunya a Espanya. Ni té cap intel·ligència política la repressió de les institucions catalanes i els seus líders amb actuacions judicials que estan al servei de lleis políticament contaminades. El govern Rajoy, en lloc de reformes favorables a incrementar l'autogovern de Catalunya, ha optat per la regressió i la mantindrà.
En el camp econòmic el dèficit espanyol és alarmant. L'atur no baixa. El creixement econòmic beneficia principalment les classes altes i, sobre tot, el conglomerat dels grans poders econòmics, polítics i mediàtics. El Partit Popular defensa l'ordre neoliberal. Es complau amb l'economia especulativa. Ha imposat mesures poc efectives per sortir de la crisi . Està corcat per una corrupció sistemàtica. Utilitza les normatives europees per justificar l'ofec de les finances autonòmiques. Mantindrà els dèficits fiscals als Països Catalans per complaure les autonomies que en són beneficiàries, amb la complicitat d'un PSOE controlat ara per la presidenta andalusa. Desqualifiquen els partits crítics amb el capitalisme i exclouen pactar-hi. Són orientacions retrògrades que es convertiran en malaltia crònica.
En el camp cultural és evident la poca sensibilitat dels governs del Partit Popular. Quan es declaren religiosos es mostren seguidors d'una espiritualitat catòlica preconciliar. Els incomoda la defensa dels drets humans. La pèssima gestió espanyola de la tragèdia dels refugiats que vénen a Europa fugint de la guerra i de la fam és penosa. Retallen amb lleis desafortunades drets fonamentals. Ideològicament són defensors fanàtics del seu nacionalisme i l'expliciten monogràficament a Europa i al món. La diversitat cultural i lingüística els molesta. Volen imposar la seva mitologia i els seus símbols. Recordem la croada a favor dels toros i la persecució obsessiva per part de la delegada del govern espanyol a Catalunya dels ajuntament catalans que opten per l'estelada. Potser la regressió cultural és la que fereix més els ciutadans de Catalunya.