A l'esquerra abertzale li ha costat vuit anys treure el cap i superar la llei de partits. No ho ha fet sola, ha necessitat l'ajuda d'altres partits com Eusko Alkartasuna i Alternatiba. Això, i també complir la llei.
Bilbo ·
Finalment, candidats de l'antiga Batasuna podran fer política, presentar-se el 22 de maig a les eleccions i tornar als ajuntaments i a les diputacions forals. Fins l'últim moment, el govern espanyol ha intentat desactivar Bildu. Hores abans de l'inici de la campanya electoral, el termini fixat perquè els magistrats del Constitucional adoptessin una decisió, Rubalcaba ha jugat brut fent arribar a la fiscalia un informe de la Guàrdia Civil sobre una suposada reunió entre Eusko Alkartasuna i ETA datada el febrer de 2009.
Amb ella, el ministre de l'interior pretenia demostrar que la idea de Bildu va sorgir d'ETA i que la va traslladar a Eusko Alkartasuna perquè la materialitzés. Però el Constitucional ha demostrat que la coalició sobiranista no està al servei d'ETA. A més, és del tot imprescindible recordar que, en el supòsit que fós cert que dirigents d'EA es van reunir amb l'organització armada, el Tribunal Suprem ja va deixar clar anys enrere que trobar-se amb ETA no és cap delicte. Així ho dictaminà el Tribunal Suprem després de la reunió entre el llavors líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, i la cúpula d'ETA celebrada a Perpinyà, a principis del 2004.
Però el que és important de destacar és l'actitud de Rubalcaba ara que Bildu ja és legal. Durant setmanes, la mà dreta de Zapatero s'ha dedicat a plantar mines en el camí de la coalició independentista i ara, amb la sentència sota el braç, apareix davant les càmeres com el campió de la democràcia: "Allò que distingeix els demòcrates dels qui no ho són, és que respectem el funcionament de l'Estat de dret. I respectar-lo vol dir respectar-lo sempre". Si l'hagués respectat sempre, no hauria permés que Bildu iniciés un via crucis judicial, quan sabia perfectament que les seves llistes respectaven la legislació espanyola.
El gabinet del PSOE ha intentat aplicar la famosa "quarentena democràtica" que el PP va proposar per a l'esquerra abertzale en aquestes eleccions. Si amb la il·legalització de Bildu, el govern espanyol es volia estalviar els atacs dels populars a les portes d'unes eleccions locals que són unes primàries de les generals de l'any que ve, s'ha equivocat de totes totes. Al final, l'únic que ha aconseguit és guanyar-se les crítiques de la formació de Mariano Rajoy i, a més, incrementar el ressò mediàtic de Bildu, que ha aparegut injustament maltractada davant dels ulls de la majoria dels bascos, i no sols dels que voten l'esquerra abertzale. Possiblement, la pressió del PP i els errors del PSOE es traduiran en uns extraordinaris resultats electorals per a Bildu.