Ara fa un any apuntàvem en dos articles publicats el mes d'agost ("Tambors de canvi, no de guerra" i "Els independentistes no han fet vacances") l'intens treball que estaven desplegant llavors ETA, Batasuna i Eusko Alkartasuna per superar el cicle de la violència i situar el conflicte basc en paràmetres estrictament polítics. Dèiem que ETA estava preparant als seus per donar el viratge cap a les vies polítiques.
Bilbo ·
Aportàvem unes declaracions del dirigent de l'esquerra abertzale, Rufi Etxeberria, assegurant que "la vía útil, l'única, és la política i democràtica". També explicàvem que la il·legalitzada Batasuna i EA preparaven una aliança independentista eficaç políticament i amb capacitat de generar il.lusió entre els sobiranistes. I també recollíem les paraules d'un esperançat Brian Currin, el mitjancer internacional, qui assegurava que "s'estan fent progressos" per posar les bases d'un futur procés de pau. Des de l'estiu passat han succeït moltes coses a Euskal Herria i el temps ha avalat els nostres pronòstics.
Només cal repassar els principals esdeveniments que han sacsejat l'agenda política basca des de principis d'any: El 10 de gener ETA decretava un alto el foc permanent, general i verificable. Mesos més tard comunicava a les patronals d'Euskadi i Navarra que, oficialment, havia posat fi a les campanyes d'extorsió. L'impost revolucionari ha passat a la història.
Al Febrer, Rufi Etxeberria i l'advocat Iñigo Iruín presentaven els estatuts de Sortu, el partit amb el qual l'esquerra abertzale pretén fer política des de la legalitat. Malgrat desmarcar-se de la violència i apostar per les vies pacífiques i democràtiques, Sortu va ser il·legalitzat pel Suprem un mes després. La decisió està recorreguda davant el Constitucional i l'alt tribunal encara no s'ha posicionat.
En paral·lel va aparèixer Bildu, coalició electoral integrada per Eusko Alkartasuna, Alternatiba i per independents de l'esquerra abertzale. L'èxit de Bildu en els comicis del 22 de maig –313 mil vots a Euskadi i Navarra, alcaldia de Sant Sebastià i Diputació Foral de Guipúscoa– suposen un rècord per a l'independentisme basc que ha aconseguit quotes de poder inèdites. El retorn de l'esquerra abertzale a les institucions sota el paraigües de Bildu i, a més, per la porta gran, suposen un reforçament de les tesis defensades per Arnaldo Otegi, promotor del gir estratègic de Batasuna.
Els reptes immediats passen per consolidar Bildu com a opció electoral dels sobiranistes en les eleccions autonòmiques de 2013. Participació d'una candidatura unitària sobiranista en els pròxims comicis espanyols perquè la veu de l'Euskal Herria abertzale entri en el Congrés espanyol. I es fa necessària la legalització de Sortu per normalitzar la política basca i també per consolidar les passes que s'han donat durant l'últim any a favor d'una sortida pacífica i dialogada.