Les eleccions a les Illes Balears es poden decidir a Eivissa, ja que sembla que és a aquesta illa on hi ha més possibilitats de canvi del mapa electoral. A Mallorca, Menorca i Formentera es podrien repetir els resultats. A Mallorca, el PP quedaria a un escó de la majoria absoluta, a Menorca la suma de PSIB-PSOE més el PSM tornaria a donar la majoria a l’esquerra i a Formentera, el disputat diputat que es decideix per pocs sufragis, és imprevisible, però pot caure de la banda conservadora. A Eivissa, en canvi, sembla més possible el canvi, gràcies a l’efecte de les autopistes construïdes i dels mètodes mafiosos per a imposar-les que han fet servir els matutistes. Com sempre, però, fa falta posar les coses fàcils a l’electorat. I les esquerres, tan aficionades a concórrer per separat a les conteses electorals, aquesta vegada han fet un important i lloable esforç de confluència. Si a Mallorca el BLOC per Mallorca ha ressuscitat la il.lusió dels progressistes, a Eivissa la creació d’Eivissa pel Canvi i el seu pacte amb el PSIB-PSOE ha fet possible que avui gairebé tothom aposti per la victòria de l’esquerra a la Pitiüsa major.
La coalició PSIB-PSOE amb Eivissa pel Canvi proposa “invertir i promoure els sectors bàsics de l’estat del benestar que garanteixen la qualitat de vida per a la ciutadania. Una bona educació pública ajuda a formar les persones lliures; una sanitat pública i de qualitat assegura el benestar personal, i una bona política de benestar social és un dret irrenunciable d’una societat democràtica.” Aposta fermament per “la defensa mediambiental i territorial” sense la qual “no podríem garantir una oferta turística de qualitat, ja que són dos elements essencials de la competitivitat econòmica.”
També aposten per “protegir el nostre patrimoni lingüístic, històric, cultural, arqueològic i etnològic com a base per preservar-lo per a futures generacions i per garantir la nostra diversitat i la nostra oferta turística cultural de qualitat. La seua potenciació ha de ser un element diversificador important per a l’activitat turística.” I entre les seves prioritats hi ha la millora de les carreteres existents; millora del transport públic; potenciació i protecció de l’agricultura i de la ramaderia tradicionals; fomentar l’eficiència energètica, les energies netes i la gestió ecològica dels residus; afavorir la reducció de la producció de residus, potenciar la recollida selectiva i augmentar progressivament les quotes de reciclatge; assegurar una bona formació educativa, afavorir l’accés a llocs de feina dignes i facilitar l’accés a l’habitatge amb mesures concretes. En definitiva, un model d’Eivissa oposat al que ha imposat el matutisme des d’abans de les primeres eleccions democràtiques.
A dia d’avui les perspectives i les enquestes semblen indicar que, a la fi, bufen aires de canvi a Eivissa. Caldrà veure si les forces de progrés, unides, són capaces de convèncer i de vèncer les estructures caciquils i el domini gairebé feudal d’Abel Matutes i la seva família. Fa pocs dies, en un míting, el candidat número dos de la llista de Lurdes Costa a l’ajuntament d’Eivissa, Vicent Ferrer, resumí en una sola frase el dilema a què s’enfronten els eivissencs el proper diumenge: “El 27-M hi ha dues opcions: Eivissa o Matutes”.