Ni Groucho Marx, ni Martes y trece, ni Xesc Forteza, José Ramón Bauzá és el millor humorista que ha donat la política balear. Llàstima que no faci gràcia ni als seus, els representants de les juntes locals del PP reunits el passat divendres, que varen escoltar atònits com el president del partit resolia l'enfrontament per la candidatura al Consell entre Pere Rotger i Antoni Pastor... nomenant candidata Maria Salom. O el que és el mateix, concloent la seva tasca d'eliminació política del sector regionalista del partit. Molts dels presents es devien demanar si era el Dia dels Innocents o si hi havia una càmera oculta.
Bauzá continua amb pas ferm la construcció d'un partit a imatge i semblança del tàndem que comparteix amb Carlos Delgado. I ho fa amb el suport de Gabriel Cañellas i sota la direcció de Madrid, que ha imposat la seva candidata als barons de la Part Forana. El nomenament de Salom, una persona sense gaires suports dins el partit, és un missatge directe al sector regionalista, per si encara no ho havien entès: no tenen futur polític dins el PP. S'ha acabat la comèdia que fins ara pretenia fer veure que el PP és un partit que integra des de l'espanyolisme al mallorquinisme folklòric, des de l'extrema dreta fins al centredreta. Bauzá i Madrid han decidit jubilar aquest sector. La qüestió és si la jugada els sortirà bé. De moment, la reunió de divendres va acabar amb crits i enfrontaments entre els tàndems Biel Serra-Antoni Pastor i Bauzá-Delgado, i amb els intents d'alguns pesos pesants d'aturar la designació de Salom. Tant Pastor com Serra, secundats per un important sector de la Part Forana, varen abandonar la reunió, tot i els intents de la direcció de fer veure que el nomenament de Salom s'havia fet per assentiment. La setmana següent, ja passada la tempesta, Antoni Pastor es va reafirmar en les seves conviccions "regionalistes" i va reivindicar que el PP les continuàs recollint, però va acatar la decisió de Pastor. Com en el cas de Jaume Font, aquest sector no té la valentia suficient per plantar batalla i tot es redueix a fer el ploramiques i a fer crítiques en privat. Però que hi siguin i que transcendeixin és una novetat per a un partit on els pedaços bruts es renten a casa. Molts militants de la Part Forana estan horroritzats per la línia extremista del partit.
La nova línia del PP, tutelada per Madrid a través de l'assessor Pedro Arriola, parteix de dues premisses: que el gruix de votants d'aquest partit són acrítics i li donaran suport a les eleccions independentment de les seves propostes ideològiques; i que els únics vots que s'han de guanyar són precisament els escorats a l'extrema dreta, temptats d'abstenir-se o de votar UPyD. Però també hi ha diverses incògnites: la divisió interna pot ser un pes feixuc per al PP. I, en aquest sentit, els vots que aporten les agrupacions afins al sector regionalista són superiors als sufragis de l'extrema dreta. A més, l'extremisme ideològic també mobilitzarà els votants d'esquerres i pot, fins i tot, revifar Unió Mallorquina. Bauzá pot acabar pagant la seva poca preparació política, la seva manera d'actuar caïnita i la seva excessiva dependència dels dictats de Madrid. Per cert, quan s'han intentat aplicar a Balears determinats postulats ideològics dictats des de Espanya mai no han afavorit el PP local (vegi's com a exemples els suports a El Mundo i a la piscina de Pedro Jota).
De moment, Bauzá manté les hostilitats a la Part Forana i s'encamina cap a una nova batalla, la de Palma, on Rodríguez insisteix a ser el candidat. Massa fronts oberts per a una persona com el líder del PP, per molt de suport que tengui de Madrid. s possible que la tradicional disciplina (alguns en dirien submissió i obediència acrítica) dels membres del PP, aturi una rebel·lió interna, però Bauzá es pot trobar amb un partit desfet i desmoralitzat pels conflictes constants que crea. La manca de solvència intel·lectual de Bauzá també preocupa dins el PP. El líder no sap, segons ell mateix, la diferència entre una llei i un decret; i el seu rebuig al punt cat el duu a reclamar el punt ib, reservat, com tots els dominis de dues lletres, als estats independents.
La nova candidata del PP al Consell de Mallorca no representa cap renovació dins el partit, ja que va entrar en política al mateix temps que Matas, Estaràs i Cirer (en la famosa remodelació de l'any 1993). Però és una persona propera a la direcció del partit a Madrid (on duu vuit anys de diputada) i està casada amb un De España (per entendre la seva ideologia basta dir que el seu fill comú nom Salvador De Espanya). A més, l'anticatalanisme ha estat de sempre una de les seves senyes d'identitat, fet que l'acosta a la línia dominant dins el PP. Salom procedeix d'una bona família d'Inca, propietària del cinema Novedades. s coneguda per la seva implicació dins el cas Túnel de Sóller en temps de Cañellas (va manejar la caixa de les comissions il·legals), fet que invalida el discurs anticorrupció de Bauzá. Només la prescripció del delicte va evitar que acabàs als tribunals. Ja a Madrid va passar per la Comissió de l'11 M. Un dels seus moments de glòria és precisament la foto en que ella, Zaplana i Martínez Pujalte, apareixen rient i cridant com a hooligans en el decurs de les compareixences, una actitud que va provocar el retret de la presidenta del col·lectiu de víctimes, Pilar Majón. Com tots els diputats de Balears a Madrid no es recorda cap iniciativa destacable a favor de les Balears, però Salom ha aconseguit fer-se un nom entre els membres de la cúpula del PP. Els mèrits polítics de la inquera són limitats: no té una gran oratòria ni és recordada per la seva gestió, ni en temps de Cañellas, ni, darrerament, com a regidora d'Hisenda d'Inca. A més, va ser derrotada a les passades eleccions espanyoles (per primera vegada el PSOE va superar el PP). No obstant això, ha estat recompensada amb la candidatura a la presidència del Consell, des d'on aspira a aplicar la medicina d'un PP que ja no pretén representar la mallorquinitat, sinó la seva negació.
La propera batalla de Bauzá serà Palma, on s'enfronta a un crescut José María Rodríguez. Bauzá no vol que sigui el candidat a Palma, tot i el suport que té de les bases. Rodríguez és molt Rodríguez, però qualsevol cessió de Bauzá serà vista com a una humiliació pel sector regionalista del PP, marginat sense contemplacions, i que no entendria que Palma tengués més poder dins el partit que el conjunt de la Part Forana. El lideratge de Bauzá té una característica ben curiosa: fins ara tots els enfrontaments han estat i són, precisament, amb els sectors que li varen donar suport. Tot plegat massa arriscat per a un líder que ha demostrat abastament les seves limitacions per exercir el càrrec que ocupa.
