José Ramon Bauzá

Palma · En conseqüència, el Govern, el Consell i l'Ajuntament de Palma es troben greument endeutats. La sobreactuació dels càrrecs del PP només es pot entendre en clau partidista, i com a justificació de futures retallades socials a sanitat i educació, insinuades, però que no es confirmaran fins passades les eleccions espanyoles del 20 de novembre. 

Una altra constatació: el partit que es va presentar a les eleccions prometent solucionar la crisi econòmica encara no ha pres cap mesura destacada en aquest sentit. Més enllà de gestos de cara a la galeria, no ens trobam davant cap proposta de reactivació econòmica consistent i sostenible. Les promeses de davallar els imposts se les endurà el vent, i les de desprotegir espais naturals per reactivar el sector de la construcció, tot i els interessos evidents que defensen, no tenen cap sentit en un context de depressió econòmica. No s'està fent cap aposta de futur. Per contra, les previsibles retallades pressupostàries empitjoraran encara més la situació. 

Els tres executius són els més dretans de tota la història democràtica, un compendi de membres de l'Opus Dei, anticatalanistes viscerals i ultraliberals

Una tercera constatació: els tres executius són els més dretans de tota la història democràtica, un compendi de membres de l'Opus Dei, anticatalanistes viscerals i ultraliberals sense complexos, amb una minsa presència centristes i regionalistes. I són, a més, els menys preparats políticament, intel·lectualment i tècnicament. Si el panorama no fos tètric, donaria molt de joc a la secció d'humor dels diaris. La reducció de les conselleries i dels càrrecs públics del Govern agreujarà els seus problemes de gestió. Especialment problemàtica es presenta la Conselleria dirigida per Biel Company, una persona poc preparada fins i tot per gestionar l'àrea que teòricament controla, la d'Agricultura. Si hi afegim Medi Ambient, Territori i Mobilitat, el còctel pot esser explosiu. La primera demostració ha estat el procés de degradació del tren d'Inca, que ha donat una imatge de deixadesa tercermundista.

Les primeres decisions, a més, han demostrat un afany revengista, amb l'aturada de les obres del tren d'Artà, malgrat l'existència d'un conveni signat amb l'estat. Per als propers mesos s'anuncia la desprotecció d'espais naturals com Son Bosc, Son Baco i Ses Fontanelles. La Conselleria de Turisme, dirigida per l'ultra Carlos Delgado, no s'ha significat per la seva gestió –tampoc ho va fer com a batle de Calvià-, però sí pels seus posicionaments ideològics i per haver donat entrada al Govern a càrrecs públics contraris a l'Estatut d'Autonomia. El gran escàndol del nou Govern ha estat, però, el cop d'estat a IB3. Donar la direcció de la cadena al Conseller de Presidència a cop de decret deixa les Balears a l'alçada de l'Egipte de Mubàrak. El culebrot posterior per elegir director general, pensat per evitar un pacte amb l'oposició i acabar imposant el propi candidat d'aquí uns mesos, també ho diu tot. Mentrestant, el Conseller de Funció Pública, Simó Gornés, ha posat en marxa el procés per exterminar el català dins l'administració.

La societat haurà de començar a reaccionar davant unes polítiques que pretenen avançar cap a la valencianització de les Illes

L'eliminació del requisit lingüístic per als funcionaris serà la base de la nova política lingüística del PP, consistent en convertir la llengua pròpia en un objecte de fira i els drets lingüístics dels catalanoparlants en una raresa. La feina la continuarà el (teòricament) moderat Rafel Bosch, al davant d'Educació, amb la derogació del decret de mínims i la posada en marxa d'un nou decret de lliure elecció de llengua. Tot això, suposant que tengui temps, davant l'enfrontament amb el sector que provocaran les seves retallades. Unes retallades que també afectaran una sanitat en mans de la numerària de l'Opus Dei Carmen Castro. 

El Consell, tot i la major experiència dels seus membres –tots ells batles o exbatles- també ha estat notícia per les seves improvisacions i inconsistències. En destaca especialment el vodevil de Ràdio Televisió de Mallorca. El seu tancament deixarà sense feina els seus treballadors i, indirectament, les productores que hi fan feina. Però la denúncia dels casos de corrupció de la passada legislatura i el fet de ser un mitjà de proximitat i en català l'han posat en el punt de mira del PP. De moment, l'executiu, tot i el nomenament de nous càrrecs directius, que han començat a manipular la informació, no ha estat capaç de tancar-lo. El Teatre Principal també ha estat motiu d'enfrontaments, per la sentència que obliga a pagar un milió d'euros a Melchor Mascaró, per l'eliminació de les subvencions a les companyies de teatre i per les amenaces d'acomiadament dels treballadors. La nova directora, Margalida Moner, sense cap experiència en el sector ni gaire capacitat política, ha demostrat molt poca mà esquerra. 

Per últim, l'Ajuntament de Palma ha estat el més efectiu en les seves accions. Les mesures contra el català –eliminació del programa de dinamització lingüística, retorn del bilingüisme als Ciutat de Palma- i contra el sector cultural –enfrontament amb el sector del còmic, destitució dels responsables de la Fundació Miró i dels espais d'exposicions- han caracteritzat l'àrea de Cultura. La rocambolesca història del retorn dels cotxes a Blanquerna i de la destrucció del carril bici de les Avingudes, amb l'estranya alternativa dels ciclocarrers –que posa en perill la integritat física dels ciclistes- han caracteritzat la política de mobilitat. L'aturada de la reforma de Corea –iniciada i finançada amb fons europeus- és l'acció més destacada en matèria d'Habitatge. També hi ha hagut retallades en matèria de Joventut –tancament de casals de joves- i l'aturada del programa per contractar aturats de llarga durada. 

En suma, ens trobam davant uns governs situats molt a la dreta, que aposten per polítiques econòmiques fracassades, per la destrucció del territori, per l'atac a les senyes d'identitat pròpies –llengua, cultura, patrimoni- i pel desmantellament dels serveis socials bàsics. La societat haurà de començar a reaccionar davant unes polítiques que pretenen, sense complexos, avançar cap a la valencianització de les Illes Balears.