L'unionisme afincat a casa nostra, i les clavegueres i els aparells de l'Estat, estan descol·locats. Quina fase del seu pla han d'activar per a desestabilitzar el secessionisme? En les darreres setmanes han activat diverses fases totes elles concentrades en el 'no', la prohibició, la por... i segons ells mateixos han fracassat estrepitosament.
Els sobiranistes resisteixen i l'objectiu a destruir, en la primera fase, el president Artur Mas s'estavella: el president ha anat a Brussel·les i no ha estat mal rebut, i els poders econòmics i financers catalans tampoc no s'han atrevit a posar-lo en qüestió.
Les declaracions i l'article a La Vanguardia del president del Foment del Treball i del president de la Cambra de Comerç, qui va posar en qüestió els pressupostos de l'Estat, ha estat definitiu. L'unionisme s'indigesta dia a dia als seus dinars al Círculo Ecuestre, i no sap què fer.
El PP conscient del seu enfonsament electoral a Catalunya ha començat a posar en dubte des de Madrid a Alícia Sánchez-Camacho i el seu escuder, el convers demòcrata-cristià Millo. Camacho, conscient de la situació, intenta ara salvar-se davant de la societat catalana i per això ha proposat un finançament per a Catalunya, però els seus li donen amb la porta als morros.
Conscient del seu fracàs, l'unionisme en totes les seves versions ha fet un compàs d'espera i s'ha concentrat d'aquesta manera en demostrar poder de convocatòria el 12-O a la plaça de Catalunya. Però en aquesta concentració hi ha diferències d'estratègia i la majoria vol donar una minsa resposta a la Via Catalana tot creant-te les mateixes condicions: ambient familiar, senyeres i estanqueres unides i evitar qualsevol violència el 12-O.
Però els sectors més ultres voldrien exhibir victimisme: insults, enfrontaments, incidents lleus... per tal que puguin presentar-se davant d'Espanya com a víctimes i demostrar, així, el fracàs en la seguretat ciutadana de la Generalitat de Catalunya.
L'unionisme s'indigesta dia a dia als seus dinars al Círculo Ecuestre, i no sap què fer"
Les clavegueres i els aparells de l'Estat tampoc no tenen clara l'estratègia: així ho vam poder observar els catalans en la presentació unionista digital Crónica Global, una presentació que va ser un bon observatori de l'actual caverna unionista catalana, la qual ha aconseguit concentrar en aquesta publicació franquistes, ultres espanyols i jacobins socialistes, a més de mercenaris ressentits de diferents procedències.
Les converses i les intervencions dels seus promotors van ser il·lustratives del desgavell de l'unionisme i de la 'pell de xai' amb la qual pretenen presentar-se a l'opinió pública catalana. El resum de les converses podria sintetitzar-se amb la preocupació de l'unionisme d'atemorir constantment la ciutadania: Catalunya fora de la UE, a Catalunya no es pagaran les pensions... etc. A més, dia a dia, les enquestes col·loquen en la marginalitat aquest unionisme.
Un reduït sector dels assistents a la presentació del digital van reclamar mà de ferro, violència, però es van preguntar com fer-ho sense encarar-se a la Policia de Catalunya... Dos aïllats personatges també van clamar per la intervenció de la legió i van recordat Millán Astray i el general Franco. Ningú, però, no sembla haver-los fet cas.
L'unionisme, doncs, no dóna alternatives ni compta amb una estratègia clara, ells mateixos ho reconeixen. Diuen que decidiran després del 12-O. L'espectacle de C's i el PP al Parlament de Catalunya ha estat precisament una mostra de la seva impotència.
