En l'actual guerra entre Israel i Hamàs, a la franja de Gaza, és parla de manera habitual de la desproporció de forces existent i de la desproporció de la reacció israeliana respecte a la prèvia agressió dels fonamentalistes islàmics palestins de Hamàs -200 míssils disparats contra Israel des del 19 de desembre al 31 de desembre, segons informa el diari francès "Le Monde". En els últims dies s'estan publicant un seguit d'articles a la premsa de prestigi nord-americana i europea rebatent aquesta tesi, considerant-la equivocada.
De la primera de les desproporcions, la de forces existents entre Israel i Hamàs, els primers en fer un seriós advertiment a Hamàs, el dèbil, van ser les autoritats palestines i les egípcies que van estar treballant fins a l'últim moment per tal de que Hamàs acceptés perllongar la treva de sis mesos que finalitzava el passat dia 19 de desembre. El president, Abu Mazen, ha dit: "Vam parlar amb Hamàs i li vam demanar de no posar fi a l'alto-el-foc, de deixar en vigor la treva, per tal d'evitar el que ha succeït". I el dirigent palestí que en nom de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) qui porta anys negociant amb Israel, Saeb Erekat, ha manifestat: "L'autodefensa no ho justifica tot. Pel que fa a Hamàs els vam advertir fa un mes que trencar les negociacions del Caire era un perill. Ho hem intentat tot, però han caigut en la trampa. No podem actuar junts amb els qui actuen així. Però ara no és aquest el problema, sinó com salvar els nostres germans palestins". En xifres el nombre de morts en la primera setmana des de l'inici de la guerra seria de 432 palestins morts -a data del 2 de gener i segons fonts de la ONU, un centenar dels quals eren població civil, i quatre per part israelians, tres civils i un militar.
Visió de part de la premsa internacional
Pel que fa a la desproporció entre la causa -els míssils disparats per Hamàs sobre les ciutats del sud de Israel- i l'efecte o reacció -l'atac israelià a la franja de Gaza- el diari nord-americà "The Washington Post" escriu que "la fi de l'actuació militar és remoure les condicions que han portat al conflicte". La tesi de la desproporció ja va aparèixer durant la guerra de Israel contra Hezbollah, en el Líban, el 2006, ja que la causa de l'inici d'aquell conflicte va ser el segrest de dos soldats israelians i la mort d'altres tres per part de les milícies libaneses fonamentalistes xiites d'Hezbollah.
En el diari conservador de Nova York "The Wall Street Journal", Alan M. Dershowitz, professor de lleis de Harvard, defineix com "absurda" l'afirmació que Israel "ha violat el principi de proporcionalitat matant a més terroristes de Hamàs que el nombre de civils morts pels míssils de Hamàs". Diu que amb aquest argument "en primer lloc, no existeix una equivalència legal entre morts deliberades de civils innocents i morts deliberades de combatents de Hamàs. Sota les lleis de guerra, per prevenir la mort de un sol civil innocent és pot matar a qualsevol nombre de combatents. En segon lloc, la proporcionalitat no ve donada pel nombre de civils morts sinó pel risc que és corre". En un article al diari de Washington "The Washington Post", un exconseller de Bush, Michael Gerson, diu que jutjar desproporcionada la reacció israeliana sobre Gaza "és una equivocació sobre el sentit de la proporció" ja que "la fi de una actuació militar, quan és inevitable, no es posar fi a una vida a canvi de una altre; això es venjança. La fi és remoure les condicions que han portat al conflicte i a la pèrdua de vides". Aquest diari recorda que en els tres últims anys des de la franja de Gaza s'han disparat contra Israel 6.464 míssils. El setmanari britànic "The Economist" diu que "cap llei de guerra obliga a Israel a desviar-se de la seva conducta habitual, que es matar tants enemics com pugui i evitar víctimes de la part pròpia". A Itàlia, "Corriere della Sera", de Milà, recull les declaracions de Piero Fassino, dirigent del Partit Democràtic, de centre-esquerra, segons el qual: "La discussió proporcionalitat o desproporció no és el cor del problema: el centre del problema és com fer front al nucli dur de Hamàs. Hamàs se situa fora del procés de pau, no dins, perquè nega el dret de Israel a existir. I qualsevol procés de pau està basat en el reconeixement de dos drets: el d'Israel a viure en seguretat i el dels palestins a un Estat". A França ha estat el filòsof i articulista André Glucksmann qui ha escrit contra la "hipocresia de la desproporció".
Crida a una solució política
Més enllà d'aquestes postures, que poden interpretar-se com a favorables a l'ofensiva militar israeliana, sis personalitats de relleu, l'expresident txec Vaclav Havel, el príncep Hasan Bin Talal, el teòleg alemany Hans Küng, el sudafricà Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu, Yohei Sasakawa i el ministre txec d'Afers exteriors, Karel Schwartzenberg, en un article publicat al diari de Roma "La Repubblica" efectuen una crida a la pau dient que està en joc l'ètica del gènere humà, afirmant que "israelians i palestins han de donar-se compte que no aconseguiran els seus objectius a llarg termini sols amb l'ús de la força" donat que "sols la via del compromís cap a una solució integrada pot produir una pau estable i duradora", i afegeixen que "mai com avui és necessari un missatge clar que indiqui que no és la violència, sinó el diàleg, la via a seguir en aquest període de grans tensions. El que està en joc a Gaza és l'ètica fonamental del gènere humà... Si volem evitar que el Creixent Fèrtil de la Mediterrània del Sud esdevingui estèril, hem de trobar el coratge moral i la visió política per fer un salt qualitatiu a Palestina".
La sortida política que alguns analistes veuen a aquest nou episodi bèl·lic de l'Orient Mitjà, en la inacabable confrontació entre israelians i palestins, és un nou alto-al-foc o treva, pactada amb intermediaris, entre Israel i Hamàs que suposi la fi dels tirs de míssils contra Israel i una obertura de la franja de Gaza cap a l'exterior, de manera que Israel renunciï a l'actual política d'ofegament. Hamàs quedarà debilitada militarment però no sembla possible la seva liquidació política. De moment, no està a la vista una reunificació política del poble palestí, que seguirà dividit entre una franja de Gaza a mans de Hamàs i una Cisjordania governada per Al-Fatah. Israel haurà donat una lliçó militar però quedarà pendent de solució el problema polític. Tothom espera a Obama, que no podrà fer miracles, però sí instaurar una nova línia d'actuació política que afavoreixi l'imprescindible procés de pau.
