El triomf de la Lliga Nord a les eleccions regionals italianes dels passats dies 28 i 29 de març és tan espectacular que mereix enfocar la lent d'augment sobre tot allò que està passant al nord i centre
de la península italiana. El diari Corriere della Sera de Milà va titular una de les seves pàgines amb la frase L'exèrcit llombard a les portes de Roma. Era un bon resum i un bon anàlisi dels resultats.
A nivell global, la Lliga Nord va guanyar 1.370.000 vots respecte les anteriors regionals del 2005 (2.750.000 vots el 2010 front els 1.380.000 del 2005) mentre que el partit de Berlusconi, Partit de la Llibertat (Pdl), perdia 1.069.000 vots (5.996.000 el 2010, 7.065.000 el 2005). Primera lliçó: a la zona centre-dreta, la Lliga Nord creix i està a punt de desplaçar el Pdl com a primer partit al, nord mentre s'implanta progressivament al centre, guanyant-li terreny al Pdl i ocupant l'espai que abans tenia la Democràcia Cristiana.
A la zona centre-esquerra, el Partit Democràtic (Pd) perd 2.004.000 de vots (5.846.000 el 2010 front els 7.850.000 del 2005) mentre que la Itàlia dels Valors (Idv) del jutge Di Pietro guanya 1.227.000 vots (1.562.000 el 2010 front el 335.000 del 2005). Per tant, s'està esdevenint també un fort trasvassament de vots en favor de l'Idv, més radical que no pas el Pd. Dins de la zona de centre-dreta, la Lliga Nord ha passat de tenir el 16% dels vots el 2005 al 31% el 2010, és a dir, ara el seu pes és el doble i representa un terç de l'electorat de la coalició actual de govern. Dins del centre-esquerra, l'Idv de Di Pietro el 2005 tenia el 4% dels vots i ara obté el 21%, és a dir, quatre vegades més, el que la converteix en un actor imprescindible de l'esquerra.
També a nivell global, tenint en compte les tretze regions on va votar (no es va votar a Sicília, Sardenya, Val d'Aosta, Venezia Julia i Trentino-Alt Adigi), el centre-dreta va passar de tenir el control de dues de les regions anteriors a sis, mentre el centre-esquerra passava d'onze a set. Ara el Pdl governa a Llombardia, Lazi, Campània, Calàbria, la Lliga Nord a Piemont i Veneto; i el Pd a Ligúria, Emilia-Romanya, Toscana, Umbria, Marques, Apúlia i Basilicata. s la primera vegada, doncs, que la Lliga Nord aconsegueix governar a dues regions i també és la primera vegada que se situa com a primera força política a una regió, la de Veneto.
Resultats del 2000, 2005 i 2010
Les xifres del creixement de la Lliga Nord donen una mesura aproximada del canvi polític produït al nord i centre del país, que es correspon amb una reculada general del Pdl. Si agafem els resultats de les regionals dels anys 2000, 2005 i 2010, l'avenç de la Lliga Nord ha estat, al Veneto, de l'11,9%, el 14,6% i el 35,1% (els resultats del Pdl han estat 40,2%, 30,8% i 24,7%), a Llombardia del 15,4%, el 15,8% i el 26,2% (Pdl 43,4%, 34,6% i 31,8%), al Piemont del 7,5%, el 8,4% i el 16,7% (Pdl 42,6%, 31,9% i 25%), a la Ligúria del 4,3%, el 4,6% i el 10,2% (Pdl 37,5%, 26,8% i 29,2%), a la Emília-Romanya del 3,3%, el 4,8% i el 13,6% (Pdl 32,5%, 27% i 24,5%) i, finalment, a la Toscana l'avenç ha estat del 0,5%, l'1,2% i el 6,4% (Pdl 35,1%, 28,1% i 27,1%). Per la seva banda, a la regió de Marques l'avenç també ha arribat al 6,3%, i a Umbría al 4,3%.
Una altre lliçó d'aquests comicis és, no sols la consolidació de la Lliga Nord i l'ampliació la seva forta implantació al nord (la Padània, segons expressió de la Lliga Nord), assolint, amb tot, puntes d'hegemonia política com al Veneto, sinó que també ha trencat la barrera de l'Emília-Romanya i del riu Po, i ara s'estén ràpidament pel Centre (Emília-Romanya, Toscana, Umbria, Marques), arribant a les portes de Roma. En conseqüència, el perill pel partit de Berlusconi, el Pdl, és quedar-se reduït a una formació política del Sud, de Roma cap avall.
De la independència al federalisme
En saber la seva victòria, el nou president del Veneto, el leghista Zaia, va declarar: "Volem l'autonomia com a Catalunya". I és que, actualment, la Lliga Nord ha evolucionat profundament respecte el seu passat. Ara és un partit de govern que sembla haver oblidat les seves proclames independentistes i està fent evolucionar l'Estat italià cap a una estructura federal. Després d'aquestes eleccions, en què n'ha sortit reforçada, la Lliga Nord tirarà endavant el federalisme fiscal a canvi de donar suport a Berlusconi en el seu intent de crear un règim presidencialista.
Els últims anys la Lliga Nord ha creat una generació de polítics joves amb experiència de govern, molt integrats al territori i formats a les administracions locals, amb imatge de polítics seriosos i que compleixen el que diuen. Berlusconi i el seu partit han perdut l'impuls reformador, que ara ha passat a mans de la Lliga Nord, la qual juga amb el localisme cultural identitari i el proteccionisme com a armes per fer front a la globalització econòmica. Populisme, localisme i comunitarisme antipartit són els ingredients que estan transformant la Lliga Nord en un partit poderós i en plena expansió, segons escriu Miguel Gotor al diari Il Sole-24 Ore.
