Si algun col·lectiu humà ofereix tota mena d'avantatges per ser utilitzat com a boc expiatori, com a cap de turc, pràcticament perfecte, és el dels gitanos. No hi ha cap lobby que els defensi, estan desorganitzats, són pobres, tenen mala premsa, fan por o molèstia, no s'accepta la seva manera de viure (i menys si és a prop de casa nostra), tenen un alt índex de delinqüents, i un llarg etcètera. Ja fa setmanes que són tristes notícies des que el president francès va designar-los com a culpables de la inseguretat i va ordenar expulsar-los. No ha estat el primer a fer-los servir pels seus objectius polítics.
Molt s'ha escrit i dit però el primer que cal fer és reconèixer que en aquest tema estem carregats de prejudicis, d'estereotips negatius. s un fet que a l'espai dels estats que formen la Unió Europea hi ha entre deu i dotze milions de gitanos (o roms o zíngars), el 86% dels quals viuen per sota el llindar de la pobresa. s un fet que estem parlant de ciutadans europeus que han estat expulsats d'un estat membre a un altre estat membre a causa de la seva pertinència ètnica. Una articulista, Louise Doughty, del diari britànic The Guardian' diu: "Imagineu l'escàndol que causaria el fet que Sarkozy comencés a expulsar a persones que fossin jueves o negres. La Unió Europea trigaria aleshores divuit mesos a reaccionar?".
L'origen es troba en la fi del comunisme
De precedents n'hi ha tots els que vulguem. Fa dos anys el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, va veure's obligat a rectificar després de decidir recollir les empremtes dactilars i fotografiar a tots els immigrants gitanos a Itàlia. Però l'origen de l'actual situació cal buscar-lo en la caiguda del comunisme. Fins el 1989 els gitanos de l'Europa de l'Est van ser obligats a convertir-se en sedentaris i a canvi de l'abandó de la seva cultura i la seva manera de viure, els estats comunistes els van atorgar l'estatut de proletaris. Tenien treball i protecció contra les agressions racistes. Quan va caure el comunisme les empreses estatals i l'agricultura van ser privatitzades i els primers a perdre la feina, les garanties socials i l'habitatge van ser els gitanos.
Sense feina i foragitats de les poblacions obreres on vivien van retornar a la marginació social i geogràfica, instal·lant-se en campaments als descampats de ciutats i pobles, sense aigua corrent, sense electricitat, sense habitatge, sense escolarització ni sanitat, és a dir, pobres i marginats de la societat, amb una esperança de vida quinze anys inferior al promig dels europeus i una mortalitat infantil quatre vegades superior. A partir de l'ampliació de la UE a l'Europa de l'Est i l'obertura de fronteres aquest milions de persones marginades s'han escampat per tot el continent, des de Suècia fins a Itàlia. El 2004 van entrar a la UE Eslovàquia, Hongria i Txèquia (i altres set estats) i el 2007 Bulgària (800.000 roms) i Romania (2,5 milions de roms). La seva instal·lació en campaments, el fet de demanar caritat o dedicar-se a robar han creat inseguretat i rebuig, ningú els vol a prop seu i els partits populistes i d'extrema dreta han aprofitat per demanar als governs l'exclusió d'aquest grup ètnic del dret a la lliure circulació.
Ajut per sortir de la marginació
S'han aixecat moltes veus demanant el seu retorn als seus estats d'origen, bàsicament Romania i Bulgària, i que aquests s'encarreguin de la seva integració social. Fa pocs dies el Parlament Europeu va denunciar la política d'expulsions del govern francès centrada en els gitanos i amonestant a la Comissió Europea per haver reaccionat amb poca fermesa i convicció. s un fet que els gitanos no aspiren a ser marginats, com mostren els centenars de milers integrats des de fa generacions en les societats occidentals, començant per la catalana. A Alemanya hi ha 70.000 gitanos amb la nacionalitat alemanya i la seva llengua es l'alemany. A Itàlia son uns 80.000 gitanos els qui tenen la nacionalitat italiana. A l'Estat espanyol uns 600.000. Però el problema el presenten els vinguts de l'est europeu. Cal treure les lliçons dels fracassos en alguns dels intents d'ajut perquè estaven basats en la caritat i no en el seu alliberament social i, sobretot, cal responsabilitzar-los en les vies de solució del problema. I tenir clar que els roms no són un grup nacional, cultural i lingüístic homogeni.
