L'agenda del president espanyol es complica per moments i amenaça de convertir-se en un veritable malson. Les derivades de la crisi econòmica, l'alto el foc etarra i el deute emès, ara ja, per tres autonomies (preneu esment: Catalunya, País Valencià i les Illes) no auguren uns dies plàcids per l'inquilí de la Moncloa. L'Alemanya de Merkel obligà a aprovar un nou paquet de mesures econòmiques contra la crisi que magistralment passà desapercebut al Consell de Ministres en ple conflicte dels controladors aeris. El paquet fixa el 28 de gener com a termini màxim per aprovar la reforma, és a dir, la setmana que ve haurà de ser aprovat. S'acosten, per tant, dies difícils i mentre el ministre Sebastián posa com a exemple el pacte dels treballadors de Nissan, que han acceptat treballar més per menys diners, Zapatero es citarà avui amb el president francès Nicolas Sarkozy per parlar sobre el Consell Europeu del 4 de febrer vinent.
Sarkozy va conèixer de primera mà fa molts pocs mesos el que significa aprovar una reforma de pensions quan tirà endavant la reforma que preveu augmentar de 60 a 62 anys, i de 65 a 67 per a aquells que no hagin cotitzat prou, la jubilació dels francesos. Malgrat les diverses onades de protestes, l'Elisi aconseguí guanyar el pols a sindicats i estudiants, que només l'any passat van dur a terme més de sis vagues generals i diverses aturades indefinides. La fermesa del mandatari francès fou combinada en aquell cas amb la mà dura envers els vaguistes, que finalment optaren per desconvocar les mobilitzacions. Sarkozy féu bandera de la reforma, superà una crisi de govern i es postulà com un sòlid candidat a les presidencials del 2012.
Zapatero, doncs, podria prendre nota avui divendres de les tàctiques emprades pel seu homòleg de centredreta per emular-lo. Ara bé, el quadre de Zapatero sembla força més complicat. L'atur a l'Estat espanyol és gairebé deu punts superior al francès i l'aprovació de la reforma la setmana que ve podria revifar l'esperit de la passada vaga general del 29-S tot i la posició en principi moderada dels grans sindicats. D'altra banda, el conflicte amb les autonomies que han emès deute amenaça d'esclatar; el govern de les Illes ha anunciat una emissió de deute i s'ha sumat, així, a Catalunya i el País Valencià i Artur Mas ja ha amenaçat d'un "punt de no retorn" si la Moncloa veta les emissions. El futur de Zapatero no sembla, ni de bon tros, tan prometedor com el de Sarkozy.
