Mariano Rajoy no va defraudar. En un sol discurs va fondre qualsevol esperança de tenir un tracte diferencial envers Catalunya. No és el falangista desagradable amb bigotet de funcionari que era José María Aznar, però la seva barba de murri gallec no aporta cap bona notícia.
Res de nou a Madrid, una vegada més, com tampoc ha estat res de nou José Luís Rodríguez Zapatero, que de les esperances inicials ha passat a acomiadar-se negant-se a complir la disposició addicional tercera de l'Estatut, que l'obliga a pagar els 759 milions d'euros a la Generalitat, i congelant el traspàs dels documents de Salamanca. És la darrera punyalada de l'Espanya plural.
Aquest mite de l'Espanya plural no existeix perquè no la volen ni el PSOE ni el PP. L'avantatge del PP és que ja ni en parla, com va fer Rajoy en el discurs d'investidura. El futur president parla directament de recentralització. Amb l'excusa de la crisi, prepara una involució autonòmica sense precedents, que deixarà enrere els tripijocs del PSOE. I ho pot fer en un bon moment, on les xifres d'atur s'han disparat i la gent no vol duplicitats administratives. Però quan Rajoy parla de duplicitats administratives sempre està pensant en l'autonòmica.
Davant d'això, el catalanisme té poques opcions mentre segueixi dividit i fragmentat. Només CiU disposa d'una veu potent a Madrid, la de Josep A. Duran i Lleida, que caldrà veure com la fa servir i en quina direcció. El PSC va decidir el cap de setmana passat, en el seu congrés, continuar sent invisible a Madrid, més enllà de fer alguna gesticulació de tant en tant. La presència d'ICV és testimonial, com la d'ERC, que ni tant sols ha pogut intervenir en el debat d'investidura per uns problemes de papers incomprensibles, només responsabilitat dels republicans.
Davant l'ofensiva popular, caldria trencar qualsevol col·laboració amb aquest partit, tant a Madrid com a Catalunya i fer pinya totes les opcions catalanistes. Ara com ara sembla impossible, però quan s'hagin carregat la immersió lingüística amb l'excusa del triligüisme castellà-anglès-català, per aquest ordre, serà massa tard per plorar.