El Govern confia, des de fa temps, en la pressió internacional per poder celebrar la consulta. En aquest camp, el president Mas ha anat fent feina amb discreció, a través de visites a l'estranger i explicant-se als mitjans de comunicació d'arreu del món.
Aquesta és una batalla que està ben encarada i ara toca esperar-ne els resultats. Ara toca que Europa es mogui. Diu el periodista Giles Tremlett, bon coneixedor de la nostra realitat, al diari Ara: "Cal ser realistes. Per als països de la UE i la resta del món, això és un problema polític intern d'Espanya".
Sandrine Morel, corresponsal de Le Monde, hi afegeix: "Una mobilització com aquesta [la Via Catalana] exigeix algun tipus de resposta". Els dos tenen raó. Brussel·les, Berlín o París tenen massa problemes sobre la taula per dedicar esforços a mirar amb atenció cap al Principat.
A més, la Unió fa molt temps que ha demostrar ser una carcassa burocràtica que es mou tard i de manera lenta, sense l'impuls polític que genera estar al costat de les causes justes. A la Unió, qui no té Estat no hi és comptat.
Els propers mesos veurem moviments en l'àmbit europeu. No és descartable que Merkel obligui el PP a buscar la resposta
No obstant, hi ha senyals que evidencien malestar: els preocupa, no pas la força d'un poble que vol ser lliure, sinó la debilitat extrema d'Espanya. El govern Rajoy fa aigües per tots els flancs, envoltat en una bandera que l'ha portat a enemistar-se fins i tot amb David Cameron per Gibraltar.
Els propers mesos veurem moviments en l'àmbit europeu. No és descartable que Merkel obligui el PP a buscar la resposta democràtica que la situació reclama, com apuntava la periodista francesa. Dada important: quan el Financial Times –la bíblia comunitària- pren partit, és que les alarmes internes dels despatxos i les oficines comercials estan enceses.
El Govern confia en la pressió internacional per fer un referèndum pactat. Potser, i només potser, no li falten raons per creure-ho.