La difusió arreu del món dels ideals sobre drets humans i democràcia qüestiona velles i noves estructures estatals. Els drets de les persones i dels pobles fan tremolar fronteres establertes (sagrades, per alguns) i impulsen la lluita de minories i majories que desafien els poders establerts.
Imperis poderosos com la Xina o Rússia tenen seriosos problemes interns sense resoldre (tibetans i uigurs en el cas xinès, els pobles del Caucas en el cas rus).
Ara l'onada alliberadora arriba a l'Índia on diversos pobles demanen formar estats propis dins la federació d'estats que és l'Índia. L'Índia, independent des del 1947, és un estat federal format per 28 estats i 7 territoris directament administrats pel govern federal. Actualment hi ha reivindicacions de diversos pobles per crear el seu propi estat dins la federació als actuals estats de Andhra Pradesh, Bengala Occidental, Assam, Uttar Pradesh, Maharashtra i Karnataka. El passat dia 9 de desembre, el ministre de l'Interior indi declarava que "el procés per a la formació de l'estat de Telangana" estava a punt d'iniciar-se. El govern de Nova Delhi cedia, així, a la pressió popular de la població de Telangana que demana separar-se de l'estat d'Andhra Pradesh per formar el seu propi estat. Aquest futur estat té 32 milions d'habitants i 114.800 quilòmetres quadrats.
Altres poblacions i regions que demanen formar un estat són, segons publica el diari francès Le Monde, Vidarabha, a l'actual estat de Maharashtra, Harit Pradesh i Poorvanchal, a l'actual estat d'Uttar Pradesh i Gorkhaland, a Bengala Occidental. Per la seva banda, el diari també francès Le Figaro afegeix a la llista Bodoland, l'actual estat d'Assam, i Bundelkhand, a l'actual estat de Uttar Pradesh. Si aquest procés de canvi de l'estructura federal tira endavant, Vidarabha tindria 26 milions d'habitants i 97.321 quilòmetres quadrats, Harit Pradesh 50 milions d'habitants i 50.000 quilòmetres quadrats, Gorkhaland (territori on habiten els gorkhas o gurkhas, coneguts per aportar tropes a l'imperi britànic) 3 milions d'habitants i 6.450 quilòmetres quadrats, Bodoland, 3 milions i 8.795 quilòmetres quadrats, Bundelkhand 50 milions i 60.000 quilòmetres quadrats.
La guspira va ser una vaga de fam
L'actual agitació que porta cap a la creació del nou estat de Telangana va iniciar-se dins la tradició instaurada per Gandhi, amb una vaga de fam. El cap del partit Telangana Rashtra Samithi, K. Chandrasekhara Rao, va començar el dejuni a finals de novembre en favor de la creació del nou Estat després de ser derrotat a les eleccions legislatives de la primavera passada. Estava desacreditat, però la deterioració del seu estat de salut degut a la vaga de fam, convertida en espectacle públic, va canviar la percepció popular i va llençar la gent al carrer. Van produir-se vagues i manifestacions violentes que van paralitzar la important ciutat de Hyderabad (4 milions d'habitants, el 40% dels quals musulmans), actual capital d'Andhra Pradesh i que quedarà dins del nou estat de Telangana. Aquesta ciutat és una de les més grans i importants metròpolis econòmiques del sud de l'Índia.
Des de fa desenes d'anys, la població de Telangana es queixa d'estar marginada respecte de la resta de l'estat d'Andhra Pradesh, especialment els habitants de les regions costaneres, que dominen l'economia estatal. Andhra Pradesh va crear-se el 1956 sobre una base lingüística, és a dir, va reunir tots els territoris on es parla la llengua telugu, però sempre s'ha mantingut la diferència entre Telangana i les altres zones de l'Estat que són econòmicament més actives. La reivindicació de tenir estat propi seria, doncs, deguda bàsicament al retard socioeconòmic, que fins ara no s'ha solucionat. La vaga de fam del líder del partit esmentat, que només va durar onze dies, va ser la guspira que va encendre el foc. De moment, el govern federal ha cedit a la reivindicació de Telangana. Ara, Chandrasekhara Rao és un heroi popular, però els partidaris de mantenir la unió també s'han manifestat, han fet vagues de fam i han dimitit alguns del diputats del Partit del Congrés, que actualment governen a l'Índia.
Per calmar els ànims el primer ministre, Manmohan Singh, Rao ha dit que no es farà res de manera precipitada. Com a referència històrica, cal recordar que el principat de Hyderabad estava poblat majoritàriament per hindús però els seus sobirans eren musulmans, els nizams, que governaven en aliança amb els grans propietaris rurals de les castes altes hindús. Davant la perspectiva de la formació de diversos nous estats que dividirien els actuals, el setmanari India Today es pregunta: "Si l'altre gran democràcia (els Estats Units) pot oferir-se cinquanta estats i ser una superpotència, ¿per què l'Índia no pot comptar amb alguns estats de més?".
