El passat juliol va aparèixer al Regne Unit "El tercer home: la vida al cor del Nou Laborisme" (Harper Press), de Peter Mandelson, que va ser ministre de Comerç i després d'Irlanda del Nord en els governs de Tony Blair i Gordon Brown; l'exprimer ministre Tony Blair publicarà el 1 de setembre "El viatge"; a la primavera del 2011 la dona de l'exprimer ministre, Sarah Brown, traurà a la llum "Rere la porta negra" i s'anuncien llibres de l'exprimer ministre Gordon Brown, l'exministre de Finances, Alistair Darling, i l'exdirector de comunicació de Blair, Alistair Campbell (el segon lliurament del seu Diari, desprès de "Els anys Blair").
Aquesta allau de llibres dels protagonistes de primera fila dels anys de govern laborista està deixant al descobert la lletra petita del poder polític i les persones que el tenen, les baralles dins del mateix partit i del mateix govern, les conspiracions, les misèries humanes,... El que ara té més repercussió és el de Peter Mandelson, que juntament amb Blair i Brown van ser els màxims dirigents que van transformar el Partit Laborista en un partit de govern i van conduir el país durant tretze anys seguits.
Mandelson, Blair i Brown van inventar-se la dita "tercera via", que va permetre crear el Nou Laborisme que va posar fi a divuit de govern dels conservadors. Blair va ser primer ministre durant deu anys (1997-2007) i Brown durant tres (2007-2010), que van acabar amb la derrota del passat mes d'abril. El "tercer home", com s'autoqualifica Mandelson i com titola el seu llibre, també és conegut com a "príncep de les tenebres" pel seu gust per la intriga, la manipulació i les maniobres amagades. Les seves memòries expliquen com els dos "reis" del Nou Laborisme (Blair i Brown), que sense ell mai haurien accedit al tro del poder, segons diu, van estimar-se i després barallar-se sense preocupar-se pel be comú.
La corbata torta
L'autor dibuixa un quadre de la conquesta i l'exercici del poder amb detalls com "després de la meva primera trobada amb Gordon vaig quedar-me intrigat i fascinat per un misteri: sigui quina sigui la importància del personatge, la seva incapacitat per observar la regla número u de la televisió i el discurs públic, és a dir, una presentació impecable i una corbata centrada". La frase té la seva importància donat que vivim en la societat de l'espectacle.
Brown, diu l'autor, és un treballador infatigable, un esperit superior quan tracta dels problemes econòmics del planeta, però es indiferent a les aparences que considera subalternes i incapaç d'organitzar de manera col·lectiva el treball del govern. Amb aquest perfil les eleccions van ser un desastre donada la imatge de lideratge, mentre que si la elecció hagués estat entre dos programes, es podia haver guanyat. Mandelson prefereix els anys de govern al cantó de Blair als dotze mesos que va ser ministre amb Brown. En la guerra civil entre Blair i Brown va donar suport al primer davant els atacs del segon, que volia ocupar el càrrec de primer ministre.
Descriu els dos estils. El de Brown, capaç d'una visió global a llarg termini però amb tendència a recolzar-se en elements tàctics i no en una estratègia. I el de Blair, basat en una estratègia que vesteix amb els colors d'un gran projecte per obtenir el suport popular. Segons el llibre de Mandelson, Blair va dir de Brown: "Té alguna cosa de mafiós" i "Gordon és perillós i està més enllà de qualsevol esperança de redempció" mentre que la seva dona, Cherie Blair, va dir: "No veig a Tony retirar-se en profit d'aquest home. Li ho impediré per tots els mitjans".
Obsessió per ser califa en el lloc del califa
Les memòries del "tercer home" deixen clar que els deu anys de govern de Blair van estar acompanyats i condicionats per les maniobres de Brown, que era el seu ministre de Finances i estava obsessionat per ser califa en el lloc del califa. Mandelson va estar enmig de totes les batalles, inclòs el seu trist final ja que va ser l'organitzador de la campanya electoral en que el Nou Laborisme va perdre el poder. Com a observador privilegiat descriu un Brown volcànic, paranoic, que pensa que li han robat el càrrec de primer ministre. Blair apareix indecís, feble, desemparat. El Nou laborisme queda reflectit com un partit dirigit per uns egocèntrics pels quals l'interès públic queda en segon pla, darrera les seves ambicions personals.
Blair publicarà les seves memòries el setembre i l'editor (Random House) ja li ha avançat més de cinc milions d'euros. Brown, retirat, prepara les memòries amb la seva versió dels fets, com la seva dona Sarah, que traurà el seu llibre a principis de l'any vinent. I a la llista de futur memorialistes del govern laborista també hi son Alistair Darling i Alistair Campbell.
Aquesta tempesta de llibres de memòries pot incidir en la conferència anual del Partit Laborista del pròxim 25 de setembre en que s'escollirà el nou líder. En la línia de sortida se situen els germans Miliband. David Miliband va ser ministre d'exteriors amb Brown però és blairista, Ed Balls, un altre candidat, és pròxim a Brown i Ed Miliband, que va ser ministre de Medi Ambient amb Brown, i vol fer el paper de síntesi. El guanyador heretarà un partit dividit, desacreditat i sense projecte polític.
