La mort de l'exprimera ministra britànica, Margaret Thatcher, significa la desaparició d'una de les més conegudes i populars icones de les dretes internacionals. Thatcher era un símbol del que coneixem com a dreta pura i dura. El malnom de "Dama de Ferro" era força adequat per a definir la seva actuació política.
Una anècdota personal serveix per il·lustrar l'actuació d'aquesta britànica. Quan era primera ministra, la Comunitat Econòmica Europea (CEE) ─actual Unió Europea─ va celebrar una de les seves reunions-cimeres quatrimestrals a la ciutat holandesa de Maastricht, quan la presidència rotatòria corresponia a Holanda.
En aquella època, els estats membres eren dotze (l'Estat espanyol encara no hi havia ingressat). El primer ministre holandès en lloc de celebrar la reunió de caps d'Estat i de govern a una de les grans ciutats del país va escollir la petita localitat de Maastricht perquè allí havia conegut, festejat i s'havia casat amb la seva dona. I l'únic edifici amb possibilitat d'acollir una reunió d'alt nivell europeu era l'ajuntament.
Els periodistes que havíem anat a cobrir la informació en directe (aleshores jo treballava pel diari AVUI) ens van situar en unes petites habitacions al voltant d'un estret passadís situat al darrere de l'ajuntament. En un moment determinat, quan em dirigia a l'habitació que feia de despatx, vaig trobar-me al davant la Thatcher, avançant com una allau per l'estret passadís, envoltada pels seus guardaespatlles.
Vaig tenir la impressió que em passarien per sobre i vaig obrir la primera porta que tenia a mà ─encara que fos el lavabo de dones─ per sortir del seu pas. Com que davant la porta principal de l'ajuntament hi havia centenars de manifestants esperant-la per a escridassar-la, la primera ministra havia decidit entrar per la porta del darrere.
La seva ideologia era clara: individualisme contra socialisme. Va modelar la societat britànica a partir del neoliberalisme"
Destruir l'enemic
Aquella imatge em va quedar gravada i sempre l'he relacionat amb la seva manera d'actuar en política. A qui trobava davant seu li passava per sobre. Va ser el cas dels sindicats britànics, que després de fer-li front van quedar destrossats. Va ser el cas també del moviment nacionalista irlandès a l'Ulster, en el qual hi va morir Bobby Sands i molts d'altres. Va ser el cas dels argentins que van ocupar les Malvines. Era el seu estil de governar. Fins que es va fer insuportable fins i tot pels seus, que van acabar fent-la fora de mala manera.
La seva ideologia era clara i senzilla: individualisme contra socialisme. Va modelar la societat britànica a partir de les idees del neoliberalisme de tal manera que, junt amb el president nord-americà Reagan, va impregnar amb les seves idees a les dretes de tot el món. El seu model polític i ideològic va ser exportat arreu. La seva herència encara l'estem patint. Ningú que comparteixi els valors essencials de les esquerres, fonamentats en la solidaritat entre persones, no pot admirar res de la Thatcher.
Ja retirada de la política activa, Margaret Thatcher va tornar al primer pla per la seva defensa aferrissada del dictador xilè, el general Pinochet. Thatcher no havia oblidat l'ajut d'aquest personatge durant la guerra de les Malvines. Va ser la il·lustració perfecta per a demostrar que algunes dones poden ser tan perilloses com alguns homes.
