Islandia

Barcelona ·

Baixa l'atur, l' economia creix (2,1% el 2011), el turisme torna a ser una important font d'ingressos i han augmentat les exportacions i el consum. Tot indica que Islàndia ha superat la crisi del 2008, quan va estar a punt de fer fallida.

És un exemple de com un país petit i espavilat pot superar les pitjors dificultats sense necessitat de seguir els ''diktats ''dels mercats, sense necessitat d'abocar milers de milions per salvar uns bancs i uns banquers que han portat l'Estat a la ruïna i fent passar pels tribunals els polítics que van provocar que s'arribés a la situació de pànic econòmic del 2008.

Islàndia ha passat de la ruïna a la represa fent tot el que no han fet els altres estats que estan fent front a la crisi en aquests darrers anys. Tres grans bancs van portar el país al desastre, enfonsant la seva economia i la seva moneda i el primer ministre d'aleshores sols se li va ocórrer demanar l'ajut de Deu, mentre milers de persones es manifestaven expressant la seva indignació pels carrers. Poc després el govern va caure.

-Bancs nacionalitzats-

La resposta dels islandesos davant la catàstrofe financera, monetària i econòmica va ser la contrària dels nord-americans: enlloc de salvar els seus grans bancs, van deixar que s'enfonsessin per després nacionalitzar-los. La gran diferència amb els estats europeus que tenen l'euro com a moneda comuna és que Islàndia va poder devaluar la seva moneda, la corona islandesa, que va perdre més de la meitat del seu valor front a l'euro, provocant una inflació que va arribar al 20% i fent augmentar l'atur, però ajudant a fer créixer les exportacions i a fer tornar els turistes.

Els resultats han estat positius i aquest estiu passat, per primera vegada després de la crisi, el govern va poder demanar crèdit als mercats financers. Segons explica el diari nord-americà The Washington Post, pot dir-se que el país ha superat la crisi tot i que persisteixen un seguit de problemes socials i econòmics.

L' economia d'Islàndia durant molt de temps depenia quasi exclusivament de la pesca però des de finals dels anys noranta i principis de l'actual dècada va convertir-se en un centre financer. Havia privatitzat els seus bancs i van començar a créixer sense parar i ràpidament, buscant capitals per tot el món, sobretot, a la Gran Bretanya i Holanda, oferint altes taxes d'interès. Els islandesos van convertir-se en nous rics i els seus banquers semblaven totpoderosos. Eren modèlics.

-Responsabilitat dels dirigents polítics-

La bonança econòmica va portar inversors, la corona va pujar de valor i les empreses i les famílies van començar a amuntegar els deutes. Però en esclatar la crisi financera als Estats Units el 2008, amb la fallida de Lehman Brothers, els inversors van reclamar els seus diners i els tres grans bancs no tenien prou recursos propis per fer-hi front, s'havien embarcat a fons amb les operacions especulatives. La conseqüència va ser la fallida del sistema financer i el deute era tan gran que l'Estat islandès no tenia prou recursos per salvar-lo, encara que aquesta hagués estat la seva voluntat. Els bancs van fer suspensió de pagaments.

El primer ministre islandès llavors va dir: "Cap govern responsable no arrisca el futur del seu poble ni que el sistema bancari estigui en joc". És exactament el contrari del que han fet els dirigents nord-americans i europeus que des dels inicis de la crisi han proporcionat centenars de milers de milions de dòlars als bancs en perill de fallida o amb greus problemes de liquiditat.

Davant de la catàstrofe les autoritats van garantir els dipòsits dels islandesos però no els dels inversors estrangers. A partir dels vells bancs, el govern va crear-ne de nous. Els vells bancs estan sent desmantellats, es venen els seus actius i amb els diners obtinguts es paga als creditors. Hi ha un control de capitals per evitar que fugin del país, amb l'objectiu d'estabilitzar el valor de la corona.

-Preservació de la seguretat social-

El Fons Monetari Internacional (FMI) i els estats escandinaus van ajudar Islàndia i el govern ha pogut mantenir el generós sistema de protecció social existent i ha creat nous impostos pel sistema bancari i per les grans fortunes per ampliar i millorar la seguretat social i augmentar la protecció als més dèbils. El dirigent del FMI encarregat de supervisar l'economia d'Islàndia, Julie Kozack, ha manifestat que "per ser un país en el qual el sistema financer va enfonsar-se totalment, Islàndia se'n surt força bé".

L'economia torna a rutllar però encara hi ha un atur del 7%, les empreses i les famílies continuen fortament endeutades i, malgrat l'elevat nivell de vida, una enquesta recent diu que la meitat de les llars tenen problemes per arribar a final de mes.

L'exemple de l'illa-Estat escandinava mostra que no hi ha una única recepta per sortir de la crisi, tal com volen fer-nos creure els mercats i els seus servidors polítics. Es pot superar la crisi sense sacrificar els més dèbils, els joves ni les classes mitges. No és necessari empobrir el conjunt social mentre les classes més benestants continuen comprant cotxes de luxe i l'Estat malgastant els diners de tots amb obres faraòniques inútils com trens d'alta velocitat que mai seran rentables, aeroports tancats, autovies buides, etc.

Islàndia no es un conte,és una realitat.