Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 21 de de setembre del 2011 | 16:13
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

La crisi econòmica impulsa la revolta política i social

Des que el 2008 va fer fallida Lehman Brothers, la crisi financera, bancària i econòmica es va apoderar del món occidental i encara hi som.

Atenes es revolta
Els grecs han protagonitzat múltiples protestes i vagues generals per les retallades socials que estan patint arran de la crisi econòmica.

A Europa s'hi han sumat la crisi del deute, la lluita prioritària contra els dèficits i la crisi de l'euro, desprès que Grècia, Irlanda i Portugal arribessin a estar a punt de fer fallida i l'Estat espanyol i Itàlia hagin quedat sota sospita (sobre la seva solvència). Les polítiques decidides per fer front a aquest panorama han comportat que enguany hagin proliferat les revoltes polítiques i socials, sobretot a  Grècia, Estat espanyol i la Gran Bretanya.

Ara bé, les revoltes populars no són patrimoni d'Europa sinó que s'estenen per tot el món. Aquest any hem vist com milions d'àrabs expressaven els seus desitjos de llibertat i feien caure els règims dictatorials de Tunísia, Egipte i Líbia, mentre trontollen els de Síria i Iemen. Hem vist manifestacions enormes a l'Índia en contra de la corrupció imperant i, en menor mesura, a la Xina. Hem vist la revolta dels estudiants, seguits pels treballadors, a Xile. I centenars de milers de manifestants a Israel amb demandes socials, contra el cost de la vida.

Més retallades, més repressió
La crisi econòmica està empenyent la política internacional cap el caos, cap a la creació de situacions incontrolables o difícils, molt difícils, de gestionar. Si agafem el cas de Grècia, on se li està aplicant una medicina de cavall, ja estem perdent el compte de vagues generals i manifestacions de protesta. Els socialistes grecs apliquen una política de retalls dictada pels organismes internacionals, que són els qui els estan deixant els diners per evitar la fallida. Una part d'aquests diners es dedica a adquirir nous, moderns i sofisticats materials de repressió de les manifestacions i revoltes.

La policia grega disposa de nous vehicles que disparen aigua a pressió, de fabricació israeliana, amb un cost de 400.000 euros, nous vehicles que expulsen un  líquid que deixa "marcats" els manifestants. Grècia ha comprat barreres mòbils amb un sistema especial de desplegament hidràulic amb un cost de 50.000 euros perquè els policies puguin actuar millor i definir perímetres de seguretat. També es compren càmeres pels vehicles policials, amb un cost de 1,5 milions d'euros, segons dades de la premsa grega, del diari "To Vima".

Alguns rics tenen mala consciència
Davant d'aquest panorama han sorgit persones i sectors dins de les classes dominants, el que anomenem rics, amb demostracions de mala consciència social com el multimilionari nord-americà Warren Buffett, que ha confessat públicament que està pagant uns impostos del 17, 4% sobre els seus ingressos quan els seus treballadors estan pagant de mitjana un 36%. O els quinze multimilionaris francesos que s'han declarat disposats a pagar més impostos (una contribució extraordinària) per ajudar a França a superar la crisi financera i bancària. I és que la crisi l'estan pagant bàsicament les classes mitjanes, com sempre, i en menor mesura els més desvalguts, els marginats.

El raonament, que sembla lògic, que qui més té és qui més ha d'ajudar no funciona. Qui més té és qui menys paga (proporcionalment), qui menys ajuda. Aquests dies està corrent per la xarxa un diàleg entre Colbert i Mazarino, els dirigents econòmic i polític, respectivament, durant el regnat de Lluis XIV de França, en que discuteixen sobre com treure més diners als súbdits. Diu Mazarino que quan un ciutadà està ple de deutes acaba a la presó, però si és l'Estat, el que fa es contreure més deutes. Per pagar-los cal crear nous impostos, però cal excloure els pobres, perquè no poden pagar, i els rics, perquè deixarien de gastar, i Mazarino diu que "hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres, els qui treballen pensant que algun dia seran rics o tenen por a la pobresa...a aquests, quan més els prenguem, més treballaran per compensar el que els hem tret, són una reserva inesgotable".

Quan la classe política ens demana sacrificis a tots compleix la seva funció, però ens enganya quan resulta que el qui està pagant el compte és el de sempre, la classe mitjana. Mentre el sacrifici no sigui de tots els ciutadans i de manera igualitària tenim garantides noves manifestacions i revoltes socials i polítiques, aquí i a tot el món.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat